Neix Daredevil (1964)

"Ja està. Això s'ha acabat. És quelcom que hauria d'haver fet fa molt de temps. Daredevil, el meu altre jo, ha fet que perdés la dona que estim i també el meu millor amic. Ja no som un infant. Hi ha d'haver altres maneres de sentir-se a gust. La dona més meravellosa del món estava disposada a casar-se amb mi...Sí. Per algun miracle, Karen es volia casar amb un cec fòssil com jo. Però ho vaig haver d'espenyar tot. Jo no estava satisfet de viure la meva vida com a Matt Murdock, advocat defensor i amb Karen sempre al meu costat. No. Volia l'emoció, el glamur, l'aventura, la vida d'un superheroi. Doncs aquí hi ha un superheroi a qui haurien d'examinar el cervell. És clar que res no pot igualar l'emoció d'agafar-se la justícia per compte propi, entrar en acció com a Daredevil i dur una disfressa que et fa ser tan famós com un actor de cinema. És cert que a molts això els pot semblar ridícul. M'he passat anys forjant la llegenda de Daredevil i que la seva indumentària fos un símbol de coratge i destresa. La disfressa d'heroi, quina cosa! Tanmateix no em pot abraçar ni fer-me besades durant la nit, ni revifar la meva passió amb la veu, com dolça és la de Karen, i dolç és el frec dels seus llavis. Tot el que aquest afer ha fet sempre és allunyar-me d'ella. Demà trucaré a Karen i a Foggy. Hi ha d'haver alguna cosa que els pugui dir... Alguna explicació capaç de fer que les coses siguin com abans. Deixaré enrere el meu passat, el vestit de Daredevil tancat dins una maleta, clos dins un armari...".

Qui així parlava era, com podeu imaginar, un personatge de ficció nascut dels creadors de "còmics" Stan Lee i Gene Colan, autors dels guions i dels dibuixos, una trama absolutament dinàmica que dóna lloc a pocs moments de reflexió, com aquest, quan el protagonista, frustrat i cansat, es planteja deixar de ser un mite de semidéu i retornar a la vida rutinària dels mortals. També el guionista Roy Thomas i el dibuixant Barry Smith col·laboren en aquesta èpica sortida de la factoria Marvel. L'escenari és la ciutat de Nova York, amb els seus carrerons i grans avingudes, on entre milions d'habitants hi viu un advocat cec que des del fondal de la seva mirada és capaç de defensar causes a l'Audiència i de fer justícia contra els malfactors quan els tribunals es veuen impotents per a fer-ho. El tal Matthew Murdock basa la seva intuïció en els altres sentits: el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte. Per a les seves sortides clandestines, es posa un vestit vermell aferrat a la pell i amb el detall de dues banyetes sobre la caputxa. Aparença, per tant, de diable. Restà cec quan un mal dia, en la ciutat dels grata-cels, un camió era a punt d'atropellar un home. Sense dubtar-ho, es llançà a ajudar-lo i ho aconseguí, però una substància radioactiva que transportava el vehicle el deixà cec.