Els tres aliments bàsics per a la població mundial de tots els continents són tres cereals: l'arròs, el blat i el blat de les índies. El preu d'aquests productes no sols incideix en l'economia dels països, sinó que determina la situació alimentària de milions de persones. Des de fa mig any, les notícies són cada cop més preocupants i configuren una típica situació de bimbolla: la bimbolla alimentària. Efectivament, d'aquests tres cereals n'hi ha dos, el blat i el blat de les índies, que, en poc més de mig any, han incrementat un 40 % el preu. I la tendència és que la pujada es mantengui al llarg del 2011. A Mèxic, el preu del blat de les índies, base de l'alimentació dels mexicans, ha pujat un 46% de gener a desembre del 2010. La situació podria ser pitjor que la del 2008. La FAO, l'organització de l'ONU per a l'agricultura i l'alimentació, ja ha donat l'alarma respecte dels preus de l'arròs, blat, sucre, civada i carn.

A Rússia, la sequera i la mala collita han forçat la intervenció estatal, posant en circulació els cereals emmagatzemats i prohibint l'exportació fins al 30 de juny del 2011. A l'Argentina, l'estat ha limitat l'exportació a 7 milions de tones de blat quan el comerç agroalimentari aspirava a exportar-ne 2,8 milions més. Les mesures preses per aquests dos grans productors de cereals van adreçades a salvaguardar el seu abastament intern, una cosa que l'OMC i l'ortodoxia ultraliberal condemna amb insistència: primer són els interessos dels mercats, després els de les poblacions.

La situació afectarà greument milions de persones i comprometrà el futur dels 80 països més pobres de la terra. Tota la zona del Sahel, però també altres països africans i sud-americans, amb Haití al capdavant, en patiran -en pateixen, ja- les conseqüències: increment de la pobresa i de la fam. La fam, de manera particular, afectarà els països més dependents de les importacions per alimentar-se (no es podran escapar dels preus astronòmics del mercat internacional) i els més incapaços de crear polítiques públiques que responguin al problema. Els més pobres i els més desestructurats estatalment seran els que rebran més. De fet, les tensions i revoltes que s'han esdevengut els darrers mesos a països com la Xina, Moçambic, Algèria o Tunísia estan directament relacionades amb aquest estat de coses. El curiós del cas és que aquest increment de preus no coincideix amb cap situació d'escassetat. La campanya 2009-2010 ha estat la tercera millor de la història i les reserves de grans acumulacions són les més altes dels 8 darrers anys. És cert que hi ha fets puntuals remarcables: la sequera i els incendis a Rússia i altres regions centreuropees o les inundacions a Austràlia, però aquests fets sols són "senyals" que activen les operacions dels mercats de futurs. La llei de l'oferta i la demanda ha estat abolida i substituïda per l'acció de forces especulatives.

Els perjudicis seran per a la gent i per als ramaders. Per als més empobrits serà la fam, per als altres serà una contribució a la pèrdua de poder adquisitiu. Per als pagesos, sobretot per als ramaders, serà una nova sotragada. Els pagesos, en general, se'n veuran perjudicats, ja que els increments sempre es produeixen després de les vendes i no els afecten. Hauran de pagar els aliments per al bestiar més cars i no podran repercutir en el preu del bestiar els increments. La coincidència amb la pujada descontrolada del preu del combustible i de l'energia completa el panorama d'incerteses.