Melcior Comes

Els robots

Melcior ComesPalma28/12/10 0:00

Vam créixer amb la il·lusió dels robots. Cada vegada que les ficcions populars -els dibuixos animats, les pel·lícules de ciència-ficció, algunes novel·les- pretenien fer un cop d'ull al futur sempre hi trobàvem el mateix: éssers humans vestits tots de manera idèntica -una mena de granota blanca, cenyida, sense cap marca comercial visible- i un món ple de robots, els quals s'havien d'encarregar de tot, des de conduir els cotxes fins a cuinar, agranar els carrers o tenir cura dels fills. El futur sempre era cosa de robots; tanmateix, tot plegat era com un somni esclavista projectat cap al futur: el benestar del terratinent colonial o del patriarca romà -ser servit i obeït per altres voluntats subalternes, mentre ell pot dedicar-se a l'oci o als treballs de l'esperit- es trobaria a l'abast de qualsevol home, que hauria dominat la matèria a través de la ciència i la tècnica per consumar un pas més cap a l'emancipació. Han passat gairebé noranta anys des que el dramaturg txec Karel Capek va popularitzar els 'robotniks' (en txec 'robota' significa 'treballar dur') i només ara podem començar a besllumar els primers passos d'aquell bell deliri.

Ja podem comprar un robot que ens aspira la casa: és una mena de plat volador que corre arran de terra, i que va esquivant els mobles amb sensors i ulls electrònics -me n'he informat: també és capaç de distingir si ja ha fet una passada, i de guiar-se sol per les habitacions-; també podem comprar un robot que ens talli la gespa i un que ens netegi la piscina, sense considerar l'èxit inquietant que comença a tenir un robot de cuina, una mena d'olla turbulenta amb la qual es pot fer qualsevol cosa i que ha començat a enamorar els que odien cuinar o no volen perdre gaire temps amb les salses.

Diuen els experts que les nanotecnologies -juntament amb la medicina del genoma, els organismes vegetals i animals genèticament modificats, i l'electrònica que fusionarà Internet i televisió- seran un dels puntals econòmics dels pròxims anys. Els robots que ara comencen a arribar al mercat, però, nodrits d'aquestes innovacions, ja van més enllà de les feines prosaiques: per 3.000 euros ja podem adquirir un robot que fa tasques de supervisió domèstica: li podem demanar -des de qualsevol ordinador amb internet- què tal està tot per casa, i ell ens diu si hi ha avaries, si ha vingut ningú, si la sogra està bé i el nen ja ha tornat de l'escola, etc., a més de permetre'ns parlar amb la persona que tingui a davant, a la qual enregistra amb les seves petites càmeres (també, quan acaba la bateria, va sol a recarregar-se). Aquest robot és capaç d'expressar 'estats d'ànim', d'aprendre, de llegir, de memoritzar tasques per a després recordar-nos-les, fins i tot de navegar per Internet i respondre missatges del Twitter. Molt sovint, les habilitats dels robots depenen de nosaltres: gràcies a les nostres destreses amb la informàtica els podríem programar per fer allò que desitgem.

De moment, el somni: l'esclau dòcil que s'embruta i obeeix. Després, el malson: les màquines es cansen i conspiren en secret la seva revolta.