Carmen Sanz06/12/10 0:00
TW
41

Ho confés, em declar culpable, sí, som la dona d'un controlador aeri i el defens, el recolz i el justific. El meu marit no és cap pocavergonya, xantatgista, caradura o privilegiat, per emprar alguns dels epítets més "afectuosos" que li han dedicat darrerament. És una bona persona però, i a més, és un professional de primera, ell i els seus companys i companyes de professió. És un treballador que ha vist que en poc més d'un any s'orquestrava una campanya en què es barrejaven mentides i es falsejaven dades per posar l'opinió pública en contra seva, que ha vist que les seves condicions laborals ja no es negociaven en una taula de diàleg i mitjançant conveni, sinó que s'imposaven a força de decrets i lleis en despatxos polítics. Ha vist com augmentava el seu volum de treball alhora que s'enraria l'ambient i es multiplicava la pressió; malgrat tot, continuava treguent bé el seu treball, cada vegada més cansat, més aclaparat i més vexat. I quan semblava que la situació no podria anar a pitjor, una altra nova estreta de pern: un decret per aprendre a comptar les hores treballades.

Deixau-me dir-vos que els controladors no són nomenats a dit, no com altres càrrecs polítics i directius en la seva empresa, AENA, sinó que tenen almenys tres anys d'una carrera universitària i han passat un duríssim procés de selecció amb un concurs públic d'oposició i un curs formatiu de gairebé dos anys. Bé, això era abans; ara, amb 18 anys i 50 mil euros, Senasa (una altra societat estatal) et forma en un no-res. És un treball sotmès a un estrès que no és comparable amb el de cap altra professió. Pot semblar que estan jugant als marcianets, però aquests punts que apareixen a la pantalla són avions carregats de gent que hi ha a l'aire. Si el meu marit comet un error pot posar en risc la vida de moltes persones, per això necessita estar sempre al límit de facultats i és important que vagi a treballar descansat i tranquil. El seu és un treball a torns amb nits, caps de setmana i dies festius inclosos. Com pot ser, llavors, que en un mes només pugui tenir tres dies lliures? On és el descans? Com pot recuperar facultats i carregar de nou les piles?

Per això, el que va succeir divendres va ser la gota que va fer vessar el tassó. Es queixaven d'una plantilla esgotada físicament i mental, d'una situació extrema en la qual s'hauria pogut veure afectada la seguretat dels passatgers. I l'empresa i el ministre de Foment, incapaços de gestionar els problemes que ells mateixos havien creat, varen contestar amb un nou decret en el qual no es posava límit a la jornada laboral, decidint que els treballadors havien d'aguantar tot el que els llançassin i encara més; la seva integritat física i la seguretat dels passatgers no els interessava, es deixava de costat; i davant de tanta injustícia, impotents, no varen veure cap altra sortida, varen perdre els papers i es tancà l'espai aeri, va arribar el caos...

Ho lament molt per la gent que es va quedar sense poder volar, però també m'agradaria que pensassin que la plantilla no estava en condicions ni físiques ni anímiques per tirar el treball endavant amb la responsabilitat i seguretat que aquesta professió requereix.

Jo estic molt orgullosa del meu marit i de la seva professió, i molt farta d'aguantar comentaris que l'acusen de segrestador, xantatgista, insolidari i gandul, quan, en realitat, només realitza el seu treball i intenta vetllar per una seguretat aèria que cada vegada més s'està veient seriosament amenaçada per uns gestors inútils designats i secundats per uns polítics no més aptes. La pròxima vegada que agafi un avió, pensi quants de torns seguits du a les seves esquenes el controlador que, a més del seu, té quaranta avions més entre les mans i està realitzant el seu treball sota coacció i amenaces. Si ja no ha passat res és perquè estam en mans d'uns bons professionals i perquè la sort també hi ajuda.