La vida arsènica

Quan a principis d'aquesta setmana la NASA convocà a roda de premsa -per a dijous i a l'Auditòrium de la seva seu a Washington-, amb l'objecte de divulgar-hi "una troballa en astrobiologia que tindrà un gran impacte en la recerca de proves de vida extraterrestre", es dispararen les alarmes i s'apuntà la possibilitat que els investigadors de l'agència espacial nord-americana haguessin trobat proves irrefutables de l'existència d'alguna forma de vida fora de la Terra, potser a Tità, la més gran de les llunes de Saturn. Però el descobriment de la NASA no s'ha produït fora del nostre planeta, sinó al llac Mono, a Califòrnia, on la microbiòloga Felisa Wolfe-Simon i el seu equip han trobat una soca bacteriana, la GFAJ-1, que ha demostrat ser capaç de substituir en les seves molècules -inclòs l'ADN, un dels sis ingredients fonamentals de la vida terràqüia- el fòsfor pel que es considera un dels pitjors i més danyosos verins que existeixen, l'arsènic, en el que suposa la confirmació empírica que són possibles les formes de vida basades en elements químics diferents dels que són imprescindibles en els éssers vius que hi ha a la Terra. El descobriment suposa, per tant, un increment de la probabilitat que la vida no sigui un atribut exclusiu del nostre planeta, sinó una possibilitat que pot haver aparegut a molts altres llocs de l'univers. Es tracta, ha dit la NASA, d'una nova manera d'estar viu, que desafia tot allò que crèiem saber fins ara sobre el complicat i delicat procés bioquímic que anomenem vida.

Però el descobriment divulgat per la NASA, i a l'espera de concretar-ne l'abast i les implicacions, té un defecte formal: no és mediàtic, perquè la gent espera que si algun dia trobam indicis o proves de vida extraterrestre, de qualsevol tipus, sigui d'una manera més visible i no a través d'una notícia enrevessada anunciada com un miracle històric. I la notícia no és mediàtica perquè exigeix pensar, consultar, cercar informació per completar-la, i perquè poca gent es pot adonar de la transcendència que suposa aquesta excepció, la primera en la nostra història, a una regla científica que fins ara es considerava universal: no tots els éssers vius depenen exclusivament d'una estricta combinació d'oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, fòsfor i sofre, perquè hi ha bacteris que han substituït un d'aquests elements fonamentals per l'arsènic, que la majoria de lectors només coneixem, paradoxalment, com a verí (en el que constitueix un dels retrucs més encisadors de la notícia: la vida és tan tossuda que fins i tot s'aprofita dels verins).

Wolfe-Simon ha dit que aquesta troballa "té el potencial per inaugurar tota una nova branca d'estudis en la microbiologia", i que la vida tal com la coneixem "és molt més flexible del que assumim o podem imaginar", i això sempre són bones notícies. Sempre és bo i útil que ens recordin que la vida és adaptació, de grat o per força, i que els mecanismes evolutius que permeten aquesta adaptació són molt més amplis del que coneixem.