Per aturar el dominó...

Cada vegada que un responsable polític espanyol proclama que Espanya no serà la darrera lletra dels PIIGS europeus -Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia, Spain; en anglès, "pig" és "porc", i els "porcs" són els estats assenyalats presumptament per ser tomats pels especuladors financers-, hi ha alguna cosa en el subconscient del meu negre que posa la llum vermella. Les anàlisis que publica la premsa, tant la generalista com l'especialitzada, emfasitzen les diferències entre l'economia irlandesa i l'espanyola; argumenten que seria més fàcil que caigués Portugal perquè "és més petit" -acabam simplificant sempre els arguments-; apel·len, en darrera instància, als vincles de l'economia espanyola amb la francesa i l'alemanya per donar a entendre que els "porcs" no tenen per què caure tots, i que l'"essa" no caurà, però -i l'adversativa sempre queda en suspens-... També llegim que el mecanisme de rescat europeu no fa altra cosa que garantir que els "especuladors" -i ho posam entre cometes perquè no acabam de tenir clar qui són, en definitiva, els "especuladors": podem sospitar que al cap i a la fi són els mateixos bancs que hem de salvar?- podran continuar amb el setge.
A tot això, les 37 empreses més poderoses de l'Estat s'han vist amb la plana major del Govern espanyol i li han demanat que faci via amb les reformes econòmiques plantejades i, què volíeu?, que faci una altra volta al cargol. L'estreta ha de ser més dura. En tot cas, en veure les imatges de la trobada ahir als diaris, un s'ha d'acabar demanant si allò que cerquen aquestes grans empreses espanyoles és l'estabilitat de l'economia espanyola, o l'estabilitat pròpia, o si una no es pot entendre sense l'altra. Convocar tants de milers de milions d'euros de negoci -facturen el 40 per cent del PIB estatal- volia ser tota una demostració de poder per al president espanyol -en clau interna, i també de cara a l'exterior-. De l'altra banda, però, el sentit comú assenyala que la trobada hauria d'anar més enllà d'una foto: ja em direu què faríeu davant les recomanacions de trenta-set consellers delegats o similars dels blue chips de torn, citats en aquesta tessitura d'emergència... I es veu que una de les queixes més recurrents és -aquest és un argument recurrent els darrers anys, recrudit els últims mesos- que l'estat autonòmic no funciona. Ja em direu ara què podem esperar.