Hi ha qualque DNI que és molt mentider. Sempre ho he dit, jo, a qui m'hagi volgut escoltar: les persones no tenen l'edat que tenen, sinó la que senten que tenen. No és vell qui és vell, sinó el que se sent vell. He conegut jovenets de 80 anys i vells xarucs de 30, em poden ben creure. El que no m'havia tirat mai en cara i tingué la consistència d'un vertader descobriment va esser un jovenet de 103 anys, com els que el DNI, mentider amb tota evidència, diu que té l'amo en Josep Mascaró de Son Bats de Vilafranca. Alerta que aquest vilafranquer va néixer dia primer de maig de l'any 1907, diada del treball, per cert, em sembla. El vaig poder veure l'altre dia a un programa de la televisió IB3 i vaig quedar embadalit davant la seva frescor humana, la lucidesa, aquella vivor deixondida que t'empelta de seguida unes ganes irrefrenables d'escoltar-lo amb molta atenció, de fer callar la rotllana i prendre notes de totes i cada una de les seves sàvies paraules, fins i tot moure contactes per a mirar de conèixer-lo més i millor.
L'anunci de Coca-Cola amb el qual va col·laborar l'any passat no té rebussall, és una delícia, un encert evident per part del publicista, allò de l'encontre de la nina just acabada de néixer cara a cara amb l'amo en Josep, un deu, un ben destre encert. I l'amo de Son Bats que se'n desfà com un rellotge, semblava que no havia fet res més en tota la vida, l'home, que deixar-se retratar.
A part de l'anunci esmentat i del que he pogut espigolar per aquí i per allà per diferents publicacions, a més d'un vídeo magnífic que, també l'any passat, li enregistraren Albert Bonnin i la meva estimada amiga Maria Estelrich, he gaudit d'unes estones d'aquelles que no es poden pagar amb doblers. Sentir a l'amo en Pep contar la seva vida i circumstàncies, observar-li amb atenció aquella mirada tan neta i al mateix temps amb alguna venturera espurna d'humor, de picardia, és un vertader estímul pels sentits.
Sentir-li contar les feines que ha fet tota la vida a la pagesia, la guarda d'ovelles, arreglar els animals, la mula i l'arada i els solcs ben drets, conrar una terra no sempre agraïda, veure'l encara ara (103 anys, alerta!), amb una mà el gaiato i amb l'altra arrambant amb l'herba de l'hortet, admirar-lo esforçant-se per ballar un copeo (copeo, copeo,/ copeo traïdor:/ sa tia Antonina/ i es conco en Simó), corbata posada i tot, el dia de la gran festa que li feren quan complí els 102.
I sentir-li opinar del món i la bolla clar i llampant i sense embullar-se gens ni mica, i oir-li repetir vegada i altra que ets aquí per a esser feliç, per fer amics, per construir una família (a la meva dona l'enyor molt ara, perquè amb les festes que em fan i ella que era tant de la bulla...!), perquè els fadrins prenen tort i què fan?, agafen cotxe i van a divertir-se, però els que jo he conegut ja no hi són fa molt de temps..., que no convé entretenir-se amb beneitures perquè el temps corre molt de pressa, fa molta via, procurar (malavejar diu ell) fer bonda, que ja basten els dolents que hi ha, passar gust de la vida quan pots, saber arrambar-se als que saben fer les coses bé i fer-se enfora dels que les fan malament... I si tens ganes de beure dues copes de conyac, beu-te'n només una..., i en tot el mateix, que totes les masses fan mal...
Li agradava molt anar en bicicleta pel poble, però ara, enguany, pareix esser que ja ho ha deixat anar. Si caigués dirien: més se'n mereix, enfloca, i amb la mirada et fa una rialla ampla, lluenta. No el conec personalment, encara, però ja m'ha guanyat el cor, me l'ha farcit de tendresa. Ho he de fer venir bé, un dia d'aquests.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Allò lamentable de tot això és que anunciàs sa Coca-cola i no sa pinya
L'amo en Josep Mascaró de Son Bats...si visqués a Ciutat ja seria l'altre món només de veure la mala educació i la mala bava que té la majoria de gent a les ciutats grans. Ell ha tingut la gran sort de viure a un poble on la gent és com ha de ser: sincera i honrada.