El coneixement i les ovelles toses

Un científic i la seva dona viatgen en tren a principis d'estiu. Veuen una guarda d'ovelles, i la dona comenta: "Ja estan toses". El científic respon: "D'aquest costat, sí". És el típic acudit de científics que contenen una ensenyança: el coneixement empíric és acumulatiu. No serà menester, per tant, fer girar les ovelles per assegurar que també estan toses de l'altre costat.

I, no obstant això, aquesta qualitat del coneixement empíric sovint fricciona amb una certa noció de la presumpció d'innocència, ingènuament, desmesuradament ampliada fins a abolir els seus límits raonables. Ara el món occidental necessita esqueixar-se la roba davant les revelacions de Wikileaks sobre pràctiques a l'Iraq dels exèrcits invasors o sota la seva tutela. Els fets d'Abu Ghraib i la seva posterior reducció jurídica ja no ens haurien hagut de venir de nou. Els exèrcits no canvien d'un dia per l'altre el manual de pràctiques il·legals.

No és menester ser anti EUA a l'estil de la guerra freda per conèixer algunes de les pràctiques habituals dels diferents serveis secrets, cossos de seguretat i exèrcit dels EUA. Aquest coneixement ens fa impermeables a la sorpresa -no a la indignació- com a reacció a les revelacions més espantoses sobre actuacions d'aquestes forces, que han après de les d'altres països i que han ensinistrat la de tants d'altres: s'entengui que la tortura i les pràctiques més denigrants no són de l'exclusiva sobirania nord-americana, tot i que, com en tantes altres disciplines, són una potència mundial.

Les revelacions de Wikileaks han estat criticades per Hillary Clinton com a altament perilloses per a les seves tropes en diversos punts del planeta, com si fossin les revelacions, i no les pràctiques revelades, el motor real de la ira dels pobles on els exèrcits de la innoble coalició han destruït estats, vides, ciutats i, en general, el futur. Se'ns està dient, d'alguna manera, que Julian Assage, director de Wikileaks, és un ciutadà malèfic, no que ho siguin Bush, Tony Blair i els seus escolanets posteriorment premiats per les corporacions més neocons de la Terra.
Des d'un altre punt de vista, les revelacions podrien ser criticades pel perill que la seva divulgació estimuli la creació de sistemes de seguretat -de secretisme- encara més hermètics, que sepultin la veritat fins a fer-la inaccessible als actuals mitjans d'assalt informàtic. L'objectiu és fer inexpugnable la fortalesa digital que, sota la coartada de la raó d'Estat, protegeix les accions més abominables i els seus agents. En qualsevol cas, no hem vist més que les ovelles toses d'un costat. Donar per sabut que també hi estan de l'altre no equival a infringir el principi de presumpció d'innocència.