Bernal Díaz i les llengües vençudes (1519)

"El gran Moctezuma vestia molt ricament, segons el costum, i duia sabates com de pell però amb les soles d'or i ornament de pedres precioses, i els quatre senyors que anaven amb ell lluïen semblant indumentària, feta a propòsit d'ambaixades, i amb ells venia també tot un seguici de cacics amb para-sol sobre els seus caps i d'altres, també senyors, que anaven al davant de l'Emperador tot escombrant el terra que aquest havia de trepitjar, i a determinats indrets, li estenien flassades, per tal que no tocàs el solatge... Tots aquests senyors súbdits ni per pensament gosaven mirar-lo a la cara, sinó que se li apropaven sempre amb els ulls baixos i amb molt acatament, amb excepció dels quatre dignataris i nebots seus que el duien del braç. I quan Cortés va veure i va entendre que qui venia era el gran Moctezuma, davallà del cavall, i apropant-se a l'Emperador es feren tota mena de salutacions. Moctezuma donà la benvinguda i Cortés li va respondre, a través de dona Marina, que anava vora Cortés, que li desitjava bona salut.

Es feren després, a iniciativa de Cortés, una encaixada de mans, que Moctezuma no va entendre molt bé. Aleshores Cortés va treure d'una caixa un collar de bolles de vidre, és a dir, del que es diuen quincalles, i que són de molts colors i tasca diversa. Aquest anava enfilat amb un cordó fet d'or i perfumat amb almesc, i el volgué posar al coll del gran Moctezuma, i quan li col·locava amb una mena d'abraçada, els grans senyors que anaven amb l'Emperador l'aturaren, ja que aquest gest era tingut entre aquella gent per un menyspreu; després, Cortés, mitjançant dona Marina, li va dir que el seu cor estava força content per haver conegut tan gran príncep i que era un gran honor que vingués a veure'l en persona i que li donava mil gràcies...". Les llengües indígenes eren elementals per tal de poder exercir a la llarga el domini colonial, conèixer els costums del contrari, poder discutir amb ell aspectes formals i delicats.

Cortés ho va entendre així des del primer moment. Es dóna la circumstància que quan el conqueridor arribà a l'illa de Cozumel es trobà, amb gran sorpresa, amb la presència de Jerónimo de Aguilar, un soldat espanyol, nàufrag de l'expedició de Nicuesa a Veragua, Panamà, el 1511. Durant el seu captiveri Aguilar havia après la llengua maia-quitxé. Aquesta circumstància la va convertir en un element auxiliar, molt eficaç, en aquella campanya. Per altra banda, al Yucatan, Cortés havia vençut els indis vora el riu Tabasco i va rebre l'homenatge de vint índies, entre les quals hi havia dona Marina, una jove asteca esclava dels tabasquins, que a més de parlar el nahualt, la seva llengua materna, coneixia també la llengua maia. Ambdós col·laboradors, fidels a Cortés, li varen resoldre el problema d'entendre el que parlaven els membres d'aquelles civilitzacions finalment sotmeses i malmenades.