Kika Rodríguez04/10/10 0:00
TW
0

Vuit mesos manquen per a les eleccions autonòmiques i com si es tractàs d'unes noces de pinyol vermell els partits ja es preparen pel repartiment del pastís. Així, els de sempre es reuneixen, a vegades d'amagat, i com si fos el càsting d'una pel·lícula europea de gran pressupost es trien els actors. Seria massa imaginar suposar que la tria obeeix a raons professionals, perquè en aquest gran banc de favors que és la política les persones es valoren únicament en capacitat per atreure vots i poder dins el mateix partit. Així, les cuines dels partits estan en plena ebullició i, encara que resten vuit llargs mesos per a la casella d'arribada, la cosa s'està començant a encalentir més que habitualment. Antich justifica la seva legislatura amb la denúncia de la corrupció i Bauzà, més blau que mai, s'inventa càrrecs per donar més protagonisme al versàtil Delgado. Per la seva banda, els partits minoritaris intenten sobreviure a l'imposat i sempre pràctic bipartidisme.

Mentrestant, els ciutadans de les Illes, és a dir, els que més desconfien del sistema es demanen per què votar un partit que pactarà segur? Per què triar una programa polític que després es rebaixarà a canvi de càrrecs i cadires? Davant tanta incertesa i amb el pes de la història recent de partits minúsculs engreixats obscenament tant per la dreta com per l'esquerra, l'opció de passar de llis per davant de la porta del col·legi electoral segurament és, a hores d'ara, l'opció més majoritària. L'apatia s'imposa i fa por quan es junta amb el desànim econòmic. Una tristor que ha fet que el treballador de les Illes doni l'esquena a una vaga general més que justificada, però inútil. "Ha deixat de compensar sortir al carrer per no aconseguir res i mantenir els privilegis d'altri", argumentava la meva veïnada, entre la resignació i la vergonya.

Davant aquest panorama tan desencantat els experts ens alerten de la possibilitat de salvapàtries i oportunistes, la llum vermella ja s'ha encès a la vella i neutral Europa. Els discursos es radicalitzen i tot allò que fins ara era políticament correcte passa a ser estèril i ineficient. Sembla que el cicle de la història està començant a fer la seva segona volta quan nosaltres, amb quatre dies comptats de democràcia, ni havíem arribat al primer revolt.

Així, amb el futur incert només ens queda gaudir del present, de les petites coses com de la fiança de més d'un milió d'euros que el tribunal ha imposat al "periodista" - i conductor de programes d'IB3 de l'era Matas- Carlos Dávila per dir cocaïnòman al defenestrat Marichalar. Que bé que es faci justícia, encara que sempre sigui pels mateixos!