Sense futur

Mentrestant, els ciutadans de les Illes, és a dir, els que més desconfien del sistema es demanen per què votar un partit que pactarà segur? Per què triar una programa polític que després es rebaixarà a canvi de càrrecs i cadires? Davant tanta incertesa i amb el pes de la història recent de partits minúsculs engreixats obscenament tant per la dreta com per l'esquerra, l'opció de passar de llis per davant de la porta del col·legi electoral segurament és, a hores d'ara, l'opció més majoritària. L'apatia s'imposa i fa por quan es junta amb el desànim econòmic. Una tristor que ha fet que el treballador de les Illes doni l'esquena a una vaga general més que justificada, però inútil. "Ha deixat de compensar sortir al carrer per no aconseguir res i mantenir els privilegis d'altri", argumentava la meva veïnada, entre la resignació i la vergonya.

Davant aquest panorama tan desencantat els experts ens alerten de la possibilitat de salvapàtries i oportunistes, la llum vermella ja s'ha encès a la vella i neutral Europa. Els discursos es radicalitzen i tot allò que fins ara era políticament correcte passa a ser estèril i ineficient. Sembla que el cicle de la història està començant a fer la seva segona volta quan nosaltres, amb quatre dies comptats de democràcia, ni havíem arribat al primer revolt.

Així, amb el futur incert només ens queda gaudir del present, de les petites coses com de la fiança de més d'un milió d'euros que el tribunal ha imposat al "periodista" - i conductor de programes d'IB3 de l'era Matas- Carlos Dávila per dir cocaïnòman al defenestrat Marichalar. Que bé que es faci justícia, encara que sempre sigui pels mateixos!