El llenguatge tardoral (1953)

"Els primers indicis de la tardor dugueren inquietud a les terres altes. Les aus cantores començaren a cercar terres més baixes, i les orenetes, que durant tot l'estiu havien volat fregant les aigües dels llacs i rius, es reuniren en fileres sobre les branques seques dels arbres gomífers, realitzant-hi breus vols circulars i entonant ja el baix i animat cant anunciador del viatge. No trigarien gaire a sobrevolar les blaves onades de l'estret de Bass per passar l'hivern en el continent australià. Havia tornat el temps de les boires, i allà, on el grisenc vapor feia de mortalla a les riberes dels anguilejants rius, els blauets i caçadors, els corbs de mar, les garses, grues, mussols, falcons, terribles predadors de les voreres fluvials, cercaven les seves preses entre les desventurades anguiles migratòries.
I a tals enemics se sumaven el diable de Tasmània i l'occelot. Mentre declinava la vida en apropar-se l'hivern, el pastor va decidir treure les seves ovelles del costat oest de les pastures, puix que l'herba era prou bona a l'est de la cabana, per tal d'alimentar els caps de ramat suplementaris fins que arribassin els majorals per endur-se'n als seus llocs d'hivern el ramat principal. Dos cans pastors varen lladrar tot un llarg horabaixa, i ressonaven arreu els xiulets penetrants del pastor mentre els ficava o treia de les zones rocoses. George col·locà també més paranys, però les úniques víctimes foren un jove diable de Tasmània i una àguila de cua de cunya. Mentrestant Corina, la lloba, que no menjava mai carronya, seguia sense fer cas dels paranys. Matà dues vegades, una en el coster d'un pujol i l'altra, una nit sense lluna, en aquelles pastures..."

Aquesta bella descripció de la novel·la Coorinna forma part de la història d'un llop marsupial explicada molt destrament, amb el detallisme d'un pintor romàntic, per l'escriptor Erle Wilson (1898-1970), qui, procedent d'Escòcia, anà a instal.lar-se a Nova Gal·les del Sud. Deia la seva vídua: "Erle se sentia atret per la natura més que cap altra persona que jo hagi conegut. Era capaç d'identificar-se amb la vida dels animals salvatges i semblava comprendre tot el que feien.

Quan ell i jo vinguerem a viure en aquest meravellós indret, fa més de vint anys, Erle realitzà l'ambició de la seva vida: allunyar-se finalment del món prosaic i trullós i consagrar-se per complet a l'observació de la natura". Educat a Anglaterra, va sentir sempre la vocació literària i, malgrat que la seva vida professional estava dedicada a la tècnica, sempre trobava temps per narrar episodis de la natura, essent el primer que publicà un llibre de contes titulat The green frog, 'El granot verd', que és avui un clàssic de la literatura anglosaxona en l'àmbit infantil i juvenil.