Antoni Ferragut Guitart era, com bona part de la seva nissaga familiar, natural de Sineu. Es va fer mariner d'ofici i per raons de la seva feina viatjà a Menorca, on va conèixer la que seria la seva muller, Joana Mesquida Bagur. Ja no tornà a Mallorca i restà, en els dies que no navegava, a Ciutadella. Fruit de matrimoni fou, cinc anys després, el 1755, un infant, fill únic, que batiaren amb el nom de Jordi. En complir disset anys, aquest Jordi Ferragut era enviat a Barcelona per a cursar estudis de nàutica. Passats quatre anys, el jove mariner sentí la crida de l'aventura i s'embarcà cap a les colònies britàniques de Nord-amèrica. Hi arribà el març del 1776 i allà va prendre part en la guerra de la Independència, al costat del coronel Washington. Diuen que salvà la vida del futur president durant la batalla de Cowpens. Després, acabada la contesa, deixà les armes amb el grau de comandant de cavalleria. Havia complert els vint-i-vuit anys.
Decidí aleshores explorar noves terres i les trobà a Tennessee, vivint a una cabana i dedicant-se a tasques agrícoles. Tenia ja quaranta anys quan s'enamorà de la que seria la seva esposa, Elisabeth Shine, d'ascendència escocesa. Fundaren la seva llar en el mateix Tennessee, a Knoxville, passant després a una altra localitat, Campell's Station, on va néixer el seu fill, David Glasgow Farragut, que amb el temps arribaria a esser el primer almirall dels Estats Units. Heroi en la guerra civil, hi destacà en el bàndol nordista i la conquesta de Nova Orleans. Però no només va ser un heroi de la història, sinó també de la literatura. Personatge de Juli Verne en la seva universal obra 20.000 llegües de viatge submarí. En el fantàstic relat, un científic parisenc, el professor Aronnax, accepta anar en una estranya missió, a bord de la fragata Abraham Lincoln, amb el seu criat Consell.
Es tracta d'investigar un monstre submarí que enfonsa molts vaixells. Comanda la fragata el comandant Farragut. Tanmateix, la fragata serà enviada a fons per la misteriosa nau submergible i els dos protagonistes francesos recollits pels tripulants del Nautilus, el capità i constructor dels qual és el capità Nemo i l'acció se situa en l'any 1866.
"El comandant Farragut era un bon mariner, digne de la fragata que comandava. El seu navili i ell constituïen un tot, del qual ell era l'ànima. Pel que fa al cetaci, no assaltava la seva ment el més petit dubte i no volia cap discussió a bord sobre l'existència de l'animal. Hi creia com aquelles dones senzilles que creuen en el Leviatà, és a dir, per fe i no per convicció. El monstre existia i ell havia d'alliberar la mar d'aquest perill; ho havia jurat. Ja he dit que el comandant Farragut havia proveït acuradament la nau amb aparells propis per a la pesca d'un gegentí cetaci. Difícilment s'hauria pogut trobar un vaixell ballener mé benarmat...".
Una saga, doncs, que va de Sineu al Nautilus.
De Sineu al Nautilus (1866)
10/09/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Darrera cada moviment independentista hi ha un català.