Qüestió de sensibilitat

Un model econòmic i territorial, un model de país, es manifesta en cada una de les decisions que una administració pot emprendre. Aconseguir una economia sostenible que a la vegada asseguri un nivell de vida acceptable per al conjunt de la població és l'objectiu. Hem de reconèixer que no és tasca fàcil. I déu ens alliber de voler donar consells en un camí complex que sols es pot assolir a través de l'anàlisi i l'experiència. Però hi ha coses que clamen en el cel, que són com a bufetades innecessàries a persones i empreses que es guanyen la vida treballant en un sector gens fàcil.

El sector agrari ha estat el gran oblidat de l'autonomia balear. Es pot dir que des de la constitució de les instàncies autonòmiques el sector primari s'ha volatilitzat quasi per complet de les prioritats d'actuació dels responsables polítics. Basta repassar els debats parlamentaris per veure quin ha estat el paper del sector primari en el discurs polític oficial. Llevat de qualque referència, més aviat ritual, hi ha ben poca cosa. L'oblit és sistemàtic. La manca de sensibilitat ha duit que els problemes s'hagin cronificat i que no tan sols no s'hagin resolt, sinó que ni s'hagin plantejat opcions viables per a tenir un país més verd i més equilibrat en la qüestió essencial del territori i l'alimentació.

El panorama no justifica aquesta desídia. Les dades es van acaramullant. Amb una reducció del 25% de la renda agrària en tan sols 4 anys, els pagesos són, de molt, el sector més copejat de la nostra economia. Les més de 100.000 hectàrees de sòl agrari abandonades, exposades a l'incendi o a la degradació paisatgística són una prova de l'estat de coses alarmant. Tan sols la vocació, les arrels familiars, l'edat avançada o les fortes inversions efectuades per mantenir les explotacions expliquen la persistència d'un sector que, malgrat tot, aporta entorn d'un 30% dels aliments consumits per la població resident i visitant, manté la major part del territori no urbà i que, considerat com a sector agroalimentari en conjunt, constitueix una important força de diversificació economica.

Des de fa temps, anys potser, els aspectes de l'economia agrària, en la seva relació amb el territori i amb l'alimentació, s'han evaporat del debat polític. Els temes del camp han deixat de ser considerats dignes de ser incorporats en un debat general sobre el model territorial i mediambiental. Un exemple el tenim en la qüestió dels residus càrnics, un tema d'interès general, relegat i obviat fins que ha rebentat. I encara es transfereix la seva solució a la pròxima legislatura!

La manca de sensibilitat cap a la pagesia és la constant. En aquests darrers anys, però, s'ha fet una passa envant. Al principi era sols una intuïció, una vaga percepció que ens negàvem a acceptar, ara ja comença a tenir la fesomia d'una evidència. Sembla que hem passat de la indiferència a la simple negació. De no parlar del camp a qüestionar de manera directa el dret a l'existència d'un sector primari a les Illes Balears. Primer es va començar comparant el deprimit sector primari amb el futur de les noves tecnologies, com si una cosa exclogués l'altra, després es va seguir amb una retallada de prop d'un 40% dels recursos econòmics dedicats al camp, després va venir la supressió del departament d'Agricultura del Govern i ara s'apunta una nova retallada pressupostària per al 2011. I se'n fa bandera. Els pagesos sembla que són un sector a extingir, com la conselleria.