Pallucadors

El cultiu d'ametllers és recordat als llibres de Bartomeu Mestre, El darrer manuscrit, i també al de Sebastià Alzamora, Miracle a Llucmajor. A ambdós, algun personatge va a tomar ametlles. Fins i tot, Alzamora, amb l'acció situada a la dècada dels anys vint, fa aparèixer unes teles per anar a collir-les, tècnica que un creia més recent en la memòria amb unes grans xarxes de plàstic quan els jornals ja s'havien encarits i prèviament a donar-les a mitges a immigrants peninsulars o a idear màquines que espolsassin els arbres. De fet, a alguns indrets de l'illa, anomenen la recol·lecció amb la segona part de la tasca: aplegar ametlles, en lloc de tomar. Després d'aplegar la solada, es feia la pallucada per les baldanes i, fins i tot, hi havia joves que feien una repassada a compte propi per fer-se un raconet amb la venda del bessó de fruits escadussers i ametlles seques, en els anys de baldor del cultiu d'ametllerars.

Era una feina feixuga i molesta, sobretot pel poll. Però entre les dues mares de déu -la Mare de Déu morta i la Mare de Déu dels missatges- es prenia amb entusiasme la collita d'ametlles, fins que el preu del producte no compensà la despesa. A poc a poc s'ha anat deixant d'aplegar ametlles. Fins i tot, aquells joves pallucadors esdevinguts funcionaris que a hores sobreres malevegen de fer d'allò que els seus pares no volien que fossin, tenen problemes de comptabilitats i imposts per vendre-les. Enguany, a més, ha estat massa ploguer i hi ha molts ametllers morts. I la tasca és fer llenya. No s'ensuma gaire alegria tampoc per la pagesia, llevat dels vinaters que avancen la verema a aquests dies. Però aquesta és una altra classe de pallucadors, com els nous oliers, o els cultivadors urbans d'altres herbes.