La Mare de Déu d'Agost

El 15 d'agost és una de les dates simbòliques del calendari tradicional de la Mediterrània religiosa. Moltes poblacions illenques celebren, encara, les seves festes al voltant d'aquesta diada que anuncia el final de la calitja i apunta a la Mare de Déu de Setembre, la festivitat relacionada amb els nous contractes d'explotació de la terra. Tanmateix, el mes d'agost té un valor simbòlic afegit, al marge del món del treball i en paral·lel amb el ritme de vida de la modernitat.

Allò que més ha canviat, durant els darrers cinquanta anys, és el món laboral i professional, els oficis tradicionals -entre els quals excel·lia la pagesia- que han sucumbit davant la feina fina i la producció encadenada. Uns oficis que, tanmateix, conserven part del calendari convencional de l'avior; però allò que més han canviat són els oficis religiosos i la forma com els creients perceben, viuen i expresen les seves creences. En aquest escenari minimalista de la fe i de les convencions, queda el sentit i l'esperit de la tradició i la simbologia de la iconografía del mes d'agost, expressada en el "llit de la Mare de Déu morta".

Queda, encara, l'essència de l'avior, resta la tonada i la música, però s'ha actualitzat el contingut de les lletres i l'espai on s'expressen els sentiments i les conviccions. D'aquella litúrgia tradicional i secular que hem conegut encara en el món rural i d'aquells oficis religiosos epidèrmics i rutinaris en queden les olors, l'associació d'idees i d'imatges, les sensacions i els records d'un temps en què la religió tenia vocació a ocupar tots els espais de l'existència humana, particularment els de la intimitat. Resten vius, sobretot, els temps i els records, però també les imatges i la memòria.

Pel que fa a les imatges i la seva actualització, ARCA realitza, des de fa temps, la funció de mantenir-ne viu l'esperit, el sentit del patrimoni, i posa a disposició de les elits actuals una iconografia religiosa amable amb la manera de pensar i de viure avui. I alguna cosa més. ARCAomple un buit en la mesura que ocupa un dels forats negres més tràgics per a l'home del nostre temps, concretament ofereix noves perspectives encadenades amb el passat i incorpora explicacions de present al passat. Una tasca semblant a la que estan fent Mateu Matas -Xurí- i els germans Martorell cada cop que actualitzen les lletres de les tonades populars de les Illes Balears, i recuperen el mot, la paraula com a essència imprescindible per apostar per un món digne, sense subordinacions, servilismes ni menfotismes. La glosa de Xurí i la passió musical dels Martorell t'ajuden a sentir-te viu, talment com si el país que hom ha imaginat existís per uns instants, com un ofici laic que acompanya aquella litúrgia espiritual.

El sentit sempre és el mateix, la Mare de Déu apareix morta, però no ho és. L'estiu es mor, però encara no. El país sembla exhaurit, però en realitat només és una imatge que ens recorda que la mort només és un estat de trànsit, una metàfora, una figura imprescindible per entendre la vida, al marge dels seus múltiples significats.