Assegurances dentals

El Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de les Illes Balears va interposar fa uns dies una denúncia davant la Direcció General de Consum contra la companyia asseguradora AXA-Wintherthur, perquè entén que s'ha incorregut en un suposat frau als seus assegurats. Segons l'entitat col·legial presidida per Guillem Roser, la companyia ofereix una falsa assegurança dental, atès que no informa que les prestacions gratuïtes també ho són per a la mateixa companyia, ja que obliga els dentistes del seu quadre facultatiu a realitzar els tractaments sense percebre cap tipus d'honoraris. Quant a la resta de prestacions dentals, el Col·legi d'Odontòlegs considera que estan sotmeses a unes falses franquícies, perquè la companyia tampoc paga un complement als dentistes adherits, de manera que tot el cost dels tractaments va a compte dels mateixos assegurats, i no només es fa creure als usuaris que la companyia cobreix una part de l'import dels tractaments, sinó que se'ls oculta el preu real de l'assistència dental que reben, que es correspon amb una odontologia de baix cost que ja existeix en el mercat sense cap tipus d'intermediació.

Això succeeix perquè les prestacions de salut oral es diferencien de la resta de l'assistència mèdica. La patologia oral es concentra en una àrea summament localitzada de l'anatomia, amb dues malalties principals -la càries i la periodontitis-, les quals són molt freqüents i poden ser tractades mitjançant procediments ben establerts. Per altra banda, la malaltia oral evoluciona de manera contínua i acumulativa i els pacients necessiten una atenció quasi constant. Amb l'excepció del càncer oral, la seva patologia no amenaça la vida i si progressa causa un dolor considerable, però no duu generalment a incapacitats permanents molt greus. Aquestes característiques de la malaltia oral marquen les possibilitats de prestació d'aquest tipus de serveis sanitaris i en condicionen les formes de provisió i finançament.

Pel que fa als sistemes sanitaris públics, la majoria restringeixen l'accés dels pacients als tractaments orals, tot obligant a pagar part del servei o excloent de la cobertura pública la pràctica totalitat dels tractaments. Mentre que els serveis sanitaris de caràcter general estan àmpliament coberts, principalment en els països de la Unió Europea, el pagament per servei és freqüent en odontologia, fins i tot en aquells sistemes sanitaris en què la majoria de serveis de salut són gratuïts. Generalment les prestacions de salut oral públiques es limiten a la població infantil i adolescent. En alguns estats, la població més desfavorida es beneficia de copagaments o reemborsaments més o menys elevats, però sempre segons l'edat del pacient, la seva situació d'ocupació/renda o el cost/complexitat del tractament. La majoria dels sistemes sanitaris tendeix a limitar la provisió pública, finançant només els tractaments orals en nines i nins, excloent els adults de la cobertura pública i, com a molt, acordant amb els dentistes privats la provisió de determinats tractaments mitjançant concerts amb l'administració -el pla de salut bucodental infantil o PADI i les ajudes específiques per a la tercera edat-.

Les autoritats sanitàries veuen una certa incapacitat per a resoldre el problema de l'escassesa de recursos en el sistema sanitari i opten per limitar-se a garantir els tractaments orals només a grups prioritaris o més desfavorits. Cal tenir en compte que les expectatives dels pacients han canviat i l'extracció de dents com a mètode d'eliminació del dolor ja no es considera adequada, i avui dia prefereixen tractaments alternatius que els permetin salvar les seves dents, encara que aquests tractaments resultin més costosos. En definitiva, els sistemes sanitaris públics estan optant per una estratègia de contenció de la despesa, amb una cada vegada major participació del consumidor en el pagament dels serveis de salut oral.

D'acord amb les dades anteriors, caldria esperar que l'escassa cobertura pública de la salut oral potenciàs el mercat privat d'assegurances dentals. No obstant això, sorprèn que en el nostre entorn europeu l'oferta d'assegurances dentals sigui molt reduïda. Només existeix cobertura privada sota la modalitat de reemborsament i per a un nombre limitat de tractaments a Àustria, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Holanda i Regne Unit, mentre que a Espanya i altres estats el producte "assegurança dental" es transforma clarament en un pla de "descompte dubtós". El perquè de l'escassa oferta de productes d'assegurança en el sector dental té la seva explicació en la dificultat de considerar aquests tractaments com a riscos assegurables, ja que contravenen gairebé tots els principis: la majoria de les persones necessiten molt freqüentment algun tipus de tractament oral, el cost rares vegades és molt elevat comparat, per exemple, amb les despeses d'hospitalització i, per altra banda, en ocasions el tractament de salut oral és desitjable, per exemple, per raons d'estètica.

A causa d'aquestes característiques esmentades, les companyies d'assegurances es mostren reticents a oferir els seus productes d'assegurança dental en les mateixes condicions que la resta d'assegurances sanitàries. En aquest cas que ens ocupa, els assegurats haurien de pagar una quantitat molt elevada, perquè pràcticament la totalitat dels assegurats farien un ús regular dels serveis i com a conseqüència el model establert seria inviable. Però la picaresca desfà aquestes particularitats de l'assistència dental i ja són diverses les companyies d'assegurances que intenten treure profit d'aquest embolic als seus assegurats.