La consolidació dels sous

L'altre dia vaig llegir al Diari de Balears les aventures de José María Aznar per devers Portocolom. Si no ho vaig entendre malament, arribà a un bar acompanyat de part de la seva família i una bona colla de guardaespatlles. Per mantenir la seva seguretat o per donar-los més intimitat els agents varen obrir pas i regiraren els clients de l'establiment. També varen tancar una vidriera dues vegades, amb la qual cosa varen provocar que la gent hagués de patir calor. Com a consequència d'aquest fet, alguns clients abandonaren el local molests i escamparen la notícia de la presència de l'expresident, la qual cosa provocà que una vintena de persones, la majoria joves, es congregassin davant el local per escridassar-lo.

Aquesta anècdota m'ha fet pensar en el tema de la consolidació dels sous de molts de càrrecs polítics i també d'alguns funcionaris. El senyor Aznar, igual que els seus predecessors al capdavant del govern espanyol, rep una paga com a expresident. Sí, un paga sense fer res, simplement perquè un dia exercí un càrrec pel qual ja cobrava aleshores. Cal suposar que és gràcies a aquest sou que pot arribar a qualsevol lloc envoltat de guardaespatlles que només pensen en la seva seguretat i comoditat, malgrat que això impliqui tot el contrari per aquells amb qui coincideixen.

A mi em sembla d'una gran injustícia que aquesta gent pugui cobrar sense fer res, només pel que feren un temps, mentre la crisi envia un munt de treballadors a l'atur i les mesures antidèficit del senyor Rodríguez Zapatero provoquen la baixada del sou a molts d'altres. Consider que quan hom fa una feina ha de cobrar, i ho ha de fer de forma proporcional a l'esforç que hi ha de dedicar, a la responsabilitat que assumeix i als coneixements que hi ha de desplegar i pels quals s'ha hagut de formar. Des d'aquest punt de vista, tal vegada s'hauria d'apujar el sou que cobren alguns càrrecs polítics i funcionarials, que guanyen menys d'allò que ingressarien per fer la mateixa feina dins una empresa privada.

Però m'opòs totalment que seguesquin costant doblers als contribuents una vegada haver cessat en el càrrec. No és just que mentre la immensa majoria dels mortals hàgim de treballar per guanyar-nos les sopes, aquests quatre privilegiats es puguin dedicar a passejar i fer turisme sense haver de passar pena pels doblers, ja que cada mes els ingressen religiosament sense que hagin de fotre'n ni brot per guanyar-los.

Ara, que tant s'espremen la mollera els nostres polítics per veure com ho han de fer per retallar despeses, tenen l'oportunitat d'estalviar tota una partida pressupostària si eliminen el dret de consolidació del sou a tots aquells que el tenen concedit i, ja que hi són, també el lleven als que, com José María Aznar, el cobren des d'enrere. Així ajudarien a sanejar el tresor públic i, al mateix temps, evitarien greuges comparatius amb els ciutadans rasos que no tenim ni tendrem aquest tipus de privilegis i que no sé si cal dir-ho, som la immensa majoria.