Tècnics

Comencem constatant una sèrie d'obvietats. Les nostres democràcies representatives troben la seva legitimitat en el fet que les decisions les pren el poble a través de les persones que elegeixen lliurement cada cert període de temps. El nostre sistema atorga a uns determinats subjectes el poder de prendre decisions en funció que representen el poble, això és, més o manco, el pensament democràtic. El que succeeix és que el descrèdit i el desprestigi de la política, combinats amb altres factors, estan provocant que l'obvietat desaparegui o es posi en dubte. Per què ho dic? Comparem la situació d'una decisió fonamentada en el parer d'un tècnic o en el parer d'un polític. No us sembla que la percepció social dóna més solidesa i més credibilitat a la que prové del tècnic que la del polític, és a dir, no us sembla que ser representant del poble ja no és un valor ni un plus de força. No és això estrany a una democràcia?

Modestament, pens que els tècnics tenen funcions molt importants. Han d'informar d'acord amb els seus coneixements sobre la conveniència, viabilitat i legalitat d'una determinada actuació. Ara bé, que hagin de participar i ser tinguts en compte no significa ni que els correspongui l'adopció de la decisió ni que la seva paraula sigui dogma de fe. Perquè no hem de perdre de vista que normalment a qui correspon tenir una visió global i general de la problemàtica a resoldre és al polític i no al tècnic, que sol tenir una visió més sectorial. Ja sé que reivindicar la política avui dia no és políticament correcte i que la tendència majoritària és posar verds els polítics, però això està generant algunes perversions sobre les quals paga la pena reflexionar.

Distingim decisions discrecionals i decisions reglades. Els poders públics han de prendre multitud de decisions discrecionals. Això vol dir que hi ha distintes solucions igualment legítimes i vàlides. L'elecció d'una d'aquestes múltiples decisions ha de tenir en compte els criteris tècnics, ara bé, vull reivindicar que al final el criteri que ha de ser determinant ha de ser el polític, perquè és l'únic que està investit per la representativitat democràtica. El que voldria és que els possibles arguments tècnics més enllà que molt sovint són discutibles i es poden trobar opinions de diferent sentit, més enllà d'això, el que sostenc és que allò que els tècnics han dit no s'ha de convertir en un mur que impedeixi la discussió i el debat. Els tècnics han de donar llum i no convertir el tema en un tabú on només hi ha un camí veritable i correcte. Evidentment que hi ha algunes decisions que no són discrecionals, sinó reglades i de compliment de la legalitat en què diguem que el parer tècnic sí que és i ha de ser determinant.

Ara, no perdem de vista que fins i tot en aquest àmbit les regles i la legalitat han estat prèviament fixades, també en virtut d'una discrecionalitat i, per tant, algun grau de discussió a nivell polític també hi podrà haver.
Vivim en una societat tecnificada i especialitzada en què els experts es converteixen en semidéus indiscutibles i en què els polítics són una colla de generalistes retòrics que no mereixen atenció ni respecte. Si aquest és el clima, no resulta agosarat pensar que cada vegada avançam a un món on qui pren les decisions col·lectives no són els representants dels ciutadans, sinó uns senyors que o bé han fet una oposició o bé han guanyat un contracte. I no vull restar legitimitat a una cosa i l'altra, el problema és que estam confonent funcions, dimensions i plans. Una cosa és assessorar i estudiar i una altra decidir. Si tot s'arregla amb un informe tècnic, tal vegada és que sobren els polítics. El que passa, és que això no és així i aquest simplisme no s'hauria d'inocular.