De la feina dels controladors aeris, en depenen moltes coses, començant per la seguretat del trànsit aeri i fins a nombroses activitats econòmiques. Pocs col·lectius reuneixen tant de poder en tan poques persones, i aquesta circumstància els atorga una situació de privilegi a l'hora de negociar les condicions laborals i professionals. Intermitentment, i quasi sempre aprofitant les puntes del moviment aeroportuari, els controladors replantegen les seves reivindicacions, amb un resultat sempre assegurat: es genera en la població un sentiment de total indefensió.

Aquesta sensació s'ha de confrontar amb una anàlisi freda i rigorosa dels fets, però, tot i això, molt escandalosament perjudicials per als controladors haurien de ser aquestes dades per incitar a la comprensió solidària de la immensa majoria de la ciutadania, i més encara si els mateixos efectes d'una vaga s'aconsegueixen amb unes baixes per malaltia que només el respecte als malalts de bon de veres ens priva de sospitar estratègiques. Aquesta sospita no hauria de prendre cos, perquè això suposaria qüestionar l'honestedat més elemental dels éssers humans.