TW
0

"Som a Manacor, sobre la costa oriental de l'illa, terra plana, on els antics molins de vent, muntats per a treure les aigües superficials, donen al paisatge l'atractiu de les seves torretes esveltes, i a l'horitzó el moviment animat de les seves aspes, vestides de lona, on l'oratjol batega captiu, i als camps, la verdor alegre de les terres fartes de rosada... El port de Manacor es troba a devers deu quilòmetres de la ciutat. En aquest recorregut el país es presenta amb poca població. Alguna possessió aixeca la seva teulada sobre l'espessor dels olivars. Després, la vegetació s'enrareix: el llentiscle, la móra, la farigola, cobreixen els pujols onejats que van cap a la mar, visible un tros lluny, estreta com dins un anell a la badia de Porto Cristo, de finíssima sorra, transparentada, sota les ones calmades i netes, com si es tractàs del fons enrajolat d'una piscina...".

Així ho explica a l'obra Tierra Balear l'escriptor i polític Prudencio Rovira, un personatge de qui ja hem parlat en altres avinenteses, entre altres coses perquè era amic d'Antoni Maura. Convidat a passar una temporada a l'illa, la família Maura li va fer els honors corresponents i el dugué a diferents excursions. Les aprofità Rovira per a prendre notes que convertiria després en literatura de viatges per entregues, en les pàgines del Diario Espanyol de Buenos Aires; anys després li donà el suport de llibre, tot i que ell diu que "més que un llibre són aquestes pàgines ofrena de viatger enamorat de Mallorca. Mentalment van dedicades a quantes mans amigues jo vaig estrènyer allà estant, a totes les llars que em reberen hospitalàries. Amb fidelitat d'oreneta domèstica, després de passar els mars, tornen aquestes rústiques impressions al rústic niu on es formaren les seves ales.

Que els sia propícia la fortuna en el seu darrer vol". Com és obligat i ho era en aquella època per a tots els visitants estrangers i peninsulars, les coves del Drac no podien mancar en llurs itineraris. El prodigi de la natura que encenia, en els poetes i artistes, el prodigi de la imaginació. Rovira també va voler pujar fins a la misteriosa porta del món subterrani per anar després a endinsar-s'hi, tot fent evocació de literatures antigues: "Per curiosa coincidència, els recintes de les coves es presenten escalonats en cercles descendents, com a l'Infern del Dant.

El que el poeta antiquíssim va imaginar en concepció fantàstica a la qual es troba lligada l'admiració de les edats, ho realitzà aquí la natura com si hagués guiat la seva tasca la mateixa mà que dibuixava els paisatges Dil Mondo Ceco, Dil Tenebroso Regno, on ressona el crit de Caront... Només que aquí són cercles buits i silenciosos. L'aura eterna d'aquestes profunditats laberíntiques amb el clam de les diverses llengües, horribles carusses, paraules de dolor, accents durs. Només l'aigua invisible, artífex d'aquests prodigis, xiuxiuejant en el gotejar sibil·lí de les filtracions, estén una maror de força que batega sobre els volums inerts que ens envolten".