TW
0


El ciutadà és sorprès adesiara per la coincidència de les seves percepcions i els resultats de treballs estadístics. No succeeix sovint, per això mateix el fenomen sol ser confortant: aquest ciutadà veu premiat els esforços per entendre l'entorn. La coincidència, però, pot ser amarga.

En tot allò que afecta el turisme, els illencs hem hagut d'esforçar-nos per renunciar als atractius tradicionals del país com a motivació majoritària de l'afluència turística. Ens havíem convençut tant de la seva validesa permanent, que descartar-los i substituir-los implicava una minva de l'autoestima. Però el curs de les coses no permetia cap altra sortida: d'una banda, la retòrica sobre el turisme de qualitat; de l'altra, una realitat caparruda, obstinada en la pròpia degradació.

Ara el Govern ens ho diu amb claredat encegadora: el 68% de turistes vénen a les nostres illes, sobretot a Eivissa, en cerca de desmesura en les expansions nocturnes. L'alcohol i altres drogues són les sirenes que els captiven, i això ens assenyala com a zona especialment degenerada, receptora d'un turisme de la pitjor qualitat.