Quan els jugadors de la Selecció feien el seu tediós recorregut triomfal per Madrid, els experts en moltes matèries es preguntaven què se'n pot treure, d'aquest títol mundial, en què es pot materialitzar, quins beneficis en pot obtenir Espanya. Hi va haver unes primeres conclusions una mica precipitades, com ara la de la senyora Salgado, vicepresidenta del Govern espanyol i responsable de l'àrea d'economia. Segons ella, el triomf ha de tenir repercussions molt positives en la sortida de la crisi. Curiosament, en un principi aquesta visió de la senyora Salgado va trobar acompanyants entusiastes, però no la seguiren en un trajecte massa llarg. A mida que l'eufòria s'esbravava, molts varen corregir aquesta alegria temerària per acostar-se una mica a la tossuda realitat de les coses.
Però aquesta perspectiva optimista fou una més entre les moltes que s'han anat obrint, enmig d'anàlisis econòmiques que, empesos els seus autors per les emocions sud-africanes, incorporen elements màgics, visions esotèriques. En qualsevol cas, en què es poden convertir el triomf, l'energia, l'eufòria, l'optimisme desbordat? En plena ressaca, a cada instant creixen les dificultats de concreció. Si ho sabem gestionar bé, diuen alguns, el triomf tendrà efectes benèfics en el turisme. O bé: el campionat ha projectat al món la imatge d'un país amb moral guanyadora i valors positius. Però totes les derivacions susceptibles de materialització es comencen a diluir en la represa de la quotidianitat.
Per evitar que de tot plegat no en quedi sinó el pòsit sentimental que deixen aquests esdeveniments en el cor de la gentada, ara es detecta una inclinació a treure rendiment moral/polític/cívic del fet, a partir de l'elogi de les virtuts humanes del grup de futbolistes, que ageganten la gesta, etc. Unió, humilitat, sentit d'equip, solidaritat... És a dir, unes qualitats que no podien figurar fins ara en l'escala de valors de la societat ja que la Selecció espanyola no havia guanyat fins ara un mundial.
I, tanmateix, la intensitat de les emocions la injecta el seu caràcter efímer. En la vida hi ha minuts que deixen una empremta immarcescible en els cors de les persones, però que no donarà més fruits que la memòria de l'instant: són com tresors dels quals hom se sent propietari exclusiu, fets de béns immaterials, no aptes per baratar ni per convertir en paper moneda. Qui hagi sentit tan profundament la victòria de la Selecció espanyola farà bé de tornar a posar, com abans millor, les coses en el seu lloc i preservar el seu tresor contra les temptacions d'activar-lo en àmbits inapropiats, on es podrien dissoldre i desaparèixer.
Ens hauria de preocupar molt més saber en què es materialitzarà l'enorme sacsejada dels mundials de futbol a Sud-àfrica, on, per cert, no tots els nins arribaran a ser grans futbolistes de les lligues europees.
