La premsa nord-americana es demana el per què de la falta d'indignació popular davant de l'eliminació de la seva selecció de futbol del Mundial de Sud-àfrica. Tots ja sabem que el futbol és poc popular als EUA: un esport amb escassos seguidors, sense una lliga de categoria, i sense gaires aficionats disposats a omplir un estadi. Altres esports arrosseguen les passions de les masses: el futbol americà o gridiron, el bàsquet, el beisbol. Però no el futbol. Així, el saló de la fama del futbol (soccer), obert a Nova York, ha hagut de tancar les seves portes perquè només rebia 17.000 visitants anuals, xifra irrisòria que no permet mantenir-lo.

¿Per què aquesta impopularitat? Un analista sagaç en diu una de bona: "El futbol és l'únic esport del món on no es pot utilitzar l'eina que distingeix l'home de la bèstia: el polze oposat de les mans". "Sense les mans" és la regla bàsica del futbol: ¿hi ha res més bestial que això, quan són les mans agafadores les que ens distingeixen dels animals?

L'altre plegat de motius que usen els analistes per refusar el futbol com un esport atractiu als ulls dels nord-americans és el que afirma que el nostre esport favorit és, en el fons, un esport socialista. I res més oposat a l'esperit nord-americà que el socialisme, entès com a submissió de l'individu a les ordres del grup, on prima el servilisme, la baixesa d'objectius, la barroeria gremial per sobre del talent de l'home lliure ('soccer' deriva d'associació).

¿Per què el futbol és socialista? 1) Resultats a la baixa, pocs gols per partit, poc espectacle, possibilitats d'acabar 0-0, amb la protecció de l'autoestima que implica no rebre gairebé mai una forta golejada. 2) No premia les situacions de risc: la regla del fora de joc implica que la defensa sempre ha de poder seguir el davanter, tallant d'arrel la iniciativa individual. 3) Un buròcrata -un no professional, sense gens de nivell esportiu-, l'àrbitre, està facultat per tallar el joc, dictaminar, expulsar, interferir com un agent que distorsiona. 4) El temps no es para quan s'atura una jugada, i això fa que els jugadors mai sàpiguen quants minuts els queden, si se n'afegiran 4 o 5, i en quin instant exacte pararà el joc, mostrant la indefensió dels futbolistes (manca d'informació típica dels règims socialistes). 5) El futbol té un plegat de seguidors violents, els hooligans, que moltes vegades es dediquen a destrossar la propietat privada: afavoreix el gregarisme salvatge. 6) El futbol només és popular allà on no hi ha llibertat d'elecció -és a dir, on impera el dirigisme i no el lliure mercat o els mitjans de comunicació lliures-: si hi hagués una àmplia oferta esportiva de qualitat -com hi ha als EUA- el futbol no tindria seguidors.

Jo adoro el futbol. Crec que combina més o menys a la perfecció el talent individual amb la necessitat de l'excel·lència del conjunt. Crec que s'hauria, però, de millorar: l'àrbitre hauria d'aplicar el reglament amb l'ajut de la tecnologia, i s'hauria de parar el cronòmetre amb el partit aturat. Així faríem aquest esport potser més socialdemòcrata.
Escriptor