Qualitat proporcional

La mort de Fèlix Pons ens ha deixat una antologia d'articles d'opinió i gairebé tots conflueixen en dos punts: la preparació, àmplia cultura i predilecció pel debat serè del finat i la manca d'aquestes característiques positives en els representants de la nostra actual classe política. Incidir en el primer punt, fins i tot ampliar-lo, és del tot innecessari perquè seria un intent immodest de superar el que d'ell han dit persones molt més properes que jo. Però aprofitaré l'ocasió per a incidir en el debat sobre la qualitat dels nostres polítics. No són els polítics els qui han rebaixat el nivell, sinó la societat que ha esdevengut consumidora de missatges precuinats talment tendeix a la cuina abreujada. Convé no oblidar que només aconsegueixen el poder aquells que tenen el suport de la majoria, talment només aconsegueixen la projecció social els personatges buits i cridaners. Abans de criticar els polítics, seria just demanar-se quin èxit tendria Pons en el mercat polític actual, on la simple calvície i haver superat la joventut (amb nota o per pura cronologia) és un handicap insalvable.