La mort de Fèlix Pons ha de ser motiu de reflexió sobre un estil de fer política basat en el pacte, en el respecte i en la tolerància que definí la personalitat i la tasca d'aquest mallorquí en majúscules que fou president de les Corts espanyoles durant una dècada.
Els èxits polítics de Pons des dels heroics temps de la transició fins que es retirà de la vida pública són determinats per la recerca del consens i el respecte de l'adversari. I els problemes que pogué tenir en algun moment amb una part dels seus companys socialistes de les Balears coincideixen amb els moments en què resultava difícil acceptar una derrota electoral o en què miraven la política només a curt termini i no com el desenvolupament personal i generacional al llarg de dècades de feina.
Pons sempre mirava a la cara, anava de front i les seves crítiques fugien de l'acidesa per entrar dins el terreny de la ironia socràtica i la serenitat que aporta la cultura. Aquest és el seu llegat i el seu exemple, uns valors que hauran de ser imprescidibles per a les Balears del futur.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em fan molta gracia tots aquests socialistes millonaris i beatos, com ell. Mos coneixem tots a Mallorca, no cal emblanquinar tant, ja sabem capa a on garnave i de quina familie provenia. Alguns d'aquestos "grans homes" no son mes que "submarins" del gran capital. RIP
Com a politic que mirás pel bé de les illes, en Fèlix Pons va esser molt fluixet.
No m'agradà gaire s'episodi que protagonitzà quan era president des congrés en negar sa paraula a s'aleshores secretari general des partit comunista, en Gerardo Iglesias; s'humorista Martinmorales ho caricaturitzà mostrant en Pons amb so mall o petit martell de mantenir orde en sa mà i, més avall d'ell, n'Iglesias amb so cap embenat
Més que un mallorquí en majúscules el que va ser va ser un espanyol en majúscules com tot el PPSOE