Durant molt temps, vaig anar als toros a Muro. Jo he vist matar bous al torero de Muro Josep Barceló "Campanilla". El gran "Campanilla" els encarava amb una estaca de tres metres i els saltava per sobre, tot en la bella acrobàcia del salt amb la 'garrocha', que només abans havia vist a les teles de Picasso. El meu padrí admirava molt el torero de Muro; sí, el meu padrí, que havia vist morir a Inca, l'any 1929, un torero d'Alacant, de nom Carratalà, de vint-i-sis anys, el pobre; remenant per Internet ara n'he trobat la necrològica; diu que allà, a Inca, 'la juventud se le hizo escombros'.
Bona imatge poètica, talment la fotografia recent o gravació del torero Julio Aparicio, en l'enganxada de fa unes setmanes, amb la banya del bou entrant-li per la sotabarba i guaitant-li per la boca, entre les dents. Poesia pura o ready-made: la besada de la bèstia. Aparicio ja s'ha refet; agraeix el miracle i tornarà a l'arena aquest estiu; afirma que quan un és torero és 'també un bohemi, un romàntic', i que s'ha de somniar. Michel Leiris, a l'extraordinària L'edat de l'home ens diu que la literatura ha de confrontar al lector com ho fa la banya del bou al torero: hi hem de trobar una disposició per encarar-se als temes més grans i punyents, els temes que ens poden destrossar i ferir, qüestions tan fonamentals que fan de mal resoldre amb 'vans encants de ballarina'.
Anem per feina, doncs. A Muro hi ha hagut una topada entre taurins i antitaurins. Els arguments són els de sempre. Que si tortura, que si festa. Que si cultura i que si barbaritat. Pancartes, capots, etc. També hi ha polèmica perquè el barcelonista Villa celebra amb un gest taurí els seus gols amb la Roja dels orgues, i es veu que cobra per fer-ho: emula el seu propi anunci televisiu. Els amics de les bèsties li retreuen: afirmen que no hauria de 'promocionar' la matança que tant els indigna.
A mi el que em preocupa és que els antitaurins no es manifestin també a favor de la vida de les mosques. Ho entenc: hi ha gradacions, el bou és més defensable que les formigues, els borinos o les rates pardaleres. I com que ho és, és a dir, com que hi ha una escala moral, també els homes deuen ser més defensables que els bous. El que hauria de fer llàstima als antitaurins no són els bous, em sembla, sinó els toreros. La seva integritat hauria de moure els prohibicionistes: defensem la carn de l'home abans que el bistec.
Els antitaurins són tan sàdics com els amants de l'espectacle: els agrada veure, i així ho diuen -i en tinc proves- com el bou fitora el valent que s'hi enfronta, i es freguen les mans davant les imatges de les agafades, i si mor el torero senten una secreta satisfacció. La suposada barbàrie s'hauria d'aturar pel bé de l'home, no de la bèstia. Però l'home importa poc a l'antitaurí. Pateix un sadisme de signe contrari. Entre els que gaudeixen amb la mort ritual de l'animal i els que gaudeixen de la mort barroera d'un ésser humà jo faig la meva tria. ¿Els veurem mai lamentar les cornades amb la mateixa passió que lamenten les estocades?.
Cornades i estocades a Muro
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
És molt fàcil desacreditar els antitaurins en base a alguns comentaris fora de tò d'alguns d'ells..... El que passa és que no teniu mé arguments per a desacreditar-mos... Quan s'acabi aquesta barbaritat, també s'acabaràn els accidents... Lo més fàcil és aficar a tothom dins el mateix sac!!!!!!!1
Veig que tenc un club de fans ,he, he. És molt bon senyal. Ara esper una reposta amb arguments ben exposats i en un to civilitzat. Tic-tac. Tic-tac.
Tic-tac.
Tic-tac.
Veig que tenc un club de fans ,he, he. És molt bon senyal. Ara esper una reposta amb arguments ben exposats i en un to civilitzat. Tic-tac. Tic-tac.
Tic-tac.
Tic-tac.
Indirectament el toro es el causant de plagues de mosques. Mirau les seves buines!
Seguint el silogisme, un torero es un insecticida preventiu. O no?
Seguint el silogisme, un torero es un insecticida preventiu. O no?
Es toro, com a gran mamífer, es troba biològicament molt més a prop de naltros que des insectes i no causa es perjudicis que causen ses mosques o es moscards o curiosament un altre mamífer com ses rates. Si es fabriquen insecticides i raticides però no toricides per alguna cosa serà. Matar un toro i, sobretot, torturant-lo de manera sàdica tant pes qui ho fa com pes qui ho veu i en gaudeix, és més a prop moralment de matar una persona que de matar una mosca, per exemple. I això que es diu, en sentit figurat però cosa hi haurà, que hi ha gent que és incapaç de matar una mosca
També es diu que qui no vol pols que no vaja a s'era i veim com es torero va a s'era i sap perfectament a què s'exposa, mentre que es toro, en canvi, el duen obligat a s'era, com duien altre temps sa gent an es Campament de Formentera, a Cuelgamuros o a Mauthausen
Només em queda per dir que estic d'acord amb "forastera", Sa Paparra i especialment amb Ligeia, que exposa molt bé es seus arguments
També es diu que qui no vol pols que no vaja a s'era i veim com es torero va a s'era i sap perfectament a què s'exposa, mentre que es toro, en canvi, el duen obligat a s'era, com duien altre temps sa gent an es Campament de Formentera, a Cuelgamuros o a Mauthausen
Només em queda per dir que estic d'acord amb "forastera", Sa Paparra i especialment amb Ligeia, que exposa molt bé es seus arguments
Cony, no he llegit l'article d'en Sion, em fa vessa, però em vull afegir a la festa. Estic segur que com sempre pixa fora de test. Propòs declarar en Sion hereu putatiu de don Baltasar i regalar-li una entrada a la plaça de toros d'Inca o de Muro de per vida. Fins i tot seria interessant fer-lo actuar de "monosabio".
I quans de cavallets no han patit i mort damunt l'arena? I aquests no compten?
Quan en Primo de Rivera va ordenar que els posassin el pitrall protector, quasi va haver-hi una sublevacio. També volien cavalls morts o malferits!
Qui demanaria avui en dia que els tornassin a llevar el pitrall?
Pobres braus i pobres cavalls!
Un gran contrassentit és que gent que és religiosa (els mateixos toreros), no tenguin en compte que segons les Escriptures està totalment prohibit maltractar un animal.
Quan en Primo de Rivera va ordenar que els posassin el pitrall protector, quasi va haver-hi una sublevacio. També volien cavalls morts o malferits!
Qui demanaria avui en dia que els tornassin a llevar el pitrall?
Pobres braus i pobres cavalls!
Un gran contrassentit és que gent que és religiosa (els mateixos toreros), no tenguin en compte que segons les Escriptures està totalment prohibit maltractar un animal.
Em sorprèn sincerament que un diari com aquest publiqui un article de tan baix nivell periodístic. Per molt que me'l miri no veig que sigui adequat a res més elevat que una conversa en un bar: tòpic, demagògic, intel•lectualment pobre i absolutament simplista.
Ridiculitzar els qui no opinen com vós és un recurs ben baix i que demostra una manca considerable de bon gust i, encara més greu, d'arguments. L'exemple de la mosca és un dels més ridículs que he sentit mai i n'he sentit de ben estúpids. Si això és el millor que el vostre sarcasme pot produir, potser no estau a l'alçada de publicar articles en un diari.
Els antitaurins defensam els drets dels animals, però el que ens repugna més de tota la història no és el sacrifici de l'animal sinó el fet que la seva agonia es converteixi en espectacle. No de bades els defensors de la “festa†emprau termes abstractes com “art†i “tradició†per a intentar justificar aquest macabre ritual, conscients que és del tot injustificable mitjançant arguments racionals. I és que, tenint en compte els principis d'una societat moderna i civilitzada, aquest espectacle és del tot injustificable des d'un punt de vista intel•lectual i moral. Així ho han entès la majoria d'estats, que han anat aprovant lleis per a la protecció dels animals, i que han sacrificat algunes tradicions bàrbares incompatibles amb el segle XXI.
Però anem a les acusacions de sadisme que, paradoxalment, dedicau als defensors dels animals. En primer lloc, he de confessar que detest visceralment les curses de braus. Així i tot –i em sap greu desmuntar la caricatura de l'antitaurí que tan barroerament heu pintat-, mai no m'he dedicat a contemplar com un bou esquinça la carn d'un torero. Si en fos testimoni accidental –tenc el costum de canviar de canal-, en cap cas no em produiria cap mena de plaer una escena semblant. Detest la violència. Vós, en canvi, no podeu dir el mateix, ja que és evident que obteniu alguna mena de satisfacció (no gosaré aventurar de quin tipus) del fet de contemplar la llarga tortura i la lenta agonia del bou. La sang és part essencial de l'espectacle i del seu encant, no? Com també ho és el perill (tot i ser relativament fals) a què s'exposa el torero. És curiós que us preocupi tant el benestar d'un home al qual pagau perquè arrisqui la seva vida, o almenys els seus testicles. Sempre he tengut la sensació que aquest risc és part del “morbo†que desperta l'espectacle. Un cop més ens trobam amb la paradoxa del botxí que acusa la víctima (aliats de la víctima en aquest cas) dels seus propis crims. Com els nacionalistes espanyols entestats en acusar els catalanistes de nazis i feixistes. És una actitud absurda i, fins i tot, cínica.
Dit això, faré una confessió. Si bé mai no he gaudit de la sang vessada pel torero, he de reconèixer que no m'inspira la més mínima compassió, com no me l'inspiraria un conductor que per fer-se el milhomes circula a 200 km/h i assassina un pobre peató que creuava el carrer. Fixau-vos que som generosa amb l'exemple: el conductor peca d'imbecilitat i comet el crim per imprudència però sense premeditació, cosa que no podem dir a favor del torero. Si un només posa en perill la pròpia vida, compatiré la víctima, però si la seva imprudència suposa el patiment o la mort d'altres éssers vius, aleshores la compassió que m'inspira minvarà considerablement. Ningú no ha obligat el torero a torturar el bou i vull pensar que té prou capacitat intel•lectual per a ser conscient del risc que això implica. És una decisió personal lliure, sigui amb la finalitat de demostrar un arcaic i malentès concepte de virilitat (qui sap si nascut d'alguna inseguretat sexual), sigui per motius purament materialistes. En fi, supòs que entendreu que les persones adultes han de ser capaces d'assumir els riscos que lliurement han pres i atenir-se a les conseqüències que se'n deriven. El bou, en canvi –i aquesta és la diferència que no semblau haver captat- no ha triat ser torturat i sacrificat públicament per a satisfer no sé quins instints primitius i sàdics dels humans. Per tant ell sí que és digne de compassió. I com que no pot demanar clemència, nosaltres prenem la paraula en nom seu i denunciam el que ens sembla injustificable i innaceptable.
En fi, la meva sensibilitat i el meu concepte de cultura són a anys llum de la vostra posició i, per tant, les nostres postures són irreconciliables. No intent convèncer ningú, perquè no hi ha cap racionalitat possible en la defensa d'un acte de crueltat gratuïta. No entenc que ningú pugui veure art o festa en el que passa en una plaça de toros. Només hi veig actes denigrants, no tan sols per als animals, sinó també per al públic. Com va dir, si no m'equivoc, J. José Millas en un article: “Cada vez que un toro muere en la arena, algo muere también en el alma del espectadorâ€.
Ridiculitzar els qui no opinen com vós és un recurs ben baix i que demostra una manca considerable de bon gust i, encara més greu, d'arguments. L'exemple de la mosca és un dels més ridículs que he sentit mai i n'he sentit de ben estúpids. Si això és el millor que el vostre sarcasme pot produir, potser no estau a l'alçada de publicar articles en un diari.
Els antitaurins defensam els drets dels animals, però el que ens repugna més de tota la història no és el sacrifici de l'animal sinó el fet que la seva agonia es converteixi en espectacle. No de bades els defensors de la “festa†emprau termes abstractes com “art†i “tradició†per a intentar justificar aquest macabre ritual, conscients que és del tot injustificable mitjançant arguments racionals. I és que, tenint en compte els principis d'una societat moderna i civilitzada, aquest espectacle és del tot injustificable des d'un punt de vista intel•lectual i moral. Així ho han entès la majoria d'estats, que han anat aprovant lleis per a la protecció dels animals, i que han sacrificat algunes tradicions bàrbares incompatibles amb el segle XXI.
Però anem a les acusacions de sadisme que, paradoxalment, dedicau als defensors dels animals. En primer lloc, he de confessar que detest visceralment les curses de braus. Així i tot –i em sap greu desmuntar la caricatura de l'antitaurí que tan barroerament heu pintat-, mai no m'he dedicat a contemplar com un bou esquinça la carn d'un torero. Si en fos testimoni accidental –tenc el costum de canviar de canal-, en cap cas no em produiria cap mena de plaer una escena semblant. Detest la violència. Vós, en canvi, no podeu dir el mateix, ja que és evident que obteniu alguna mena de satisfacció (no gosaré aventurar de quin tipus) del fet de contemplar la llarga tortura i la lenta agonia del bou. La sang és part essencial de l'espectacle i del seu encant, no? Com també ho és el perill (tot i ser relativament fals) a què s'exposa el torero. És curiós que us preocupi tant el benestar d'un home al qual pagau perquè arrisqui la seva vida, o almenys els seus testicles. Sempre he tengut la sensació que aquest risc és part del “morbo†que desperta l'espectacle. Un cop més ens trobam amb la paradoxa del botxí que acusa la víctima (aliats de la víctima en aquest cas) dels seus propis crims. Com els nacionalistes espanyols entestats en acusar els catalanistes de nazis i feixistes. És una actitud absurda i, fins i tot, cínica.
Dit això, faré una confessió. Si bé mai no he gaudit de la sang vessada pel torero, he de reconèixer que no m'inspira la més mínima compassió, com no me l'inspiraria un conductor que per fer-se el milhomes circula a 200 km/h i assassina un pobre peató que creuava el carrer. Fixau-vos que som generosa amb l'exemple: el conductor peca d'imbecilitat i comet el crim per imprudència però sense premeditació, cosa que no podem dir a favor del torero. Si un només posa en perill la pròpia vida, compatiré la víctima, però si la seva imprudència suposa el patiment o la mort d'altres éssers vius, aleshores la compassió que m'inspira minvarà considerablement. Ningú no ha obligat el torero a torturar el bou i vull pensar que té prou capacitat intel•lectual per a ser conscient del risc que això implica. És una decisió personal lliure, sigui amb la finalitat de demostrar un arcaic i malentès concepte de virilitat (qui sap si nascut d'alguna inseguretat sexual), sigui per motius purament materialistes. En fi, supòs que entendreu que les persones adultes han de ser capaces d'assumir els riscos que lliurement han pres i atenir-se a les conseqüències que se'n deriven. El bou, en canvi –i aquesta és la diferència que no semblau haver captat- no ha triat ser torturat i sacrificat públicament per a satisfer no sé quins instints primitius i sàdics dels humans. Per tant ell sí que és digne de compassió. I com que no pot demanar clemència, nosaltres prenem la paraula en nom seu i denunciam el que ens sembla injustificable i innaceptable.
En fi, la meva sensibilitat i el meu concepte de cultura són a anys llum de la vostra posició i, per tant, les nostres postures són irreconciliables. No intent convèncer ningú, perquè no hi ha cap racionalitat possible en la defensa d'un acte de crueltat gratuïta. No entenc que ningú pugui veure art o festa en el que passa en una plaça de toros. Només hi veig actes denigrants, no tan sols per als animals, sinó també per al públic. Com va dir, si no m'equivoc, J. José Millas en un article: “Cada vez que un toro muere en la arena, algo muere también en el alma del espectadorâ€.
Sr Comes:pura demagogia; q. te a veure matar una mosca, amb una reunio-espectacle de sang i patiment?.-No pensava q. fora voste capaç de escriure aquestes bajanades=Li ho dic ben sincerament.-Toni P
Segons aquest jordi de ses olives, què se suposa que hem de fer a casa? Menjar-nos la cussa amb patates o amollar-la damunt la plaça de Cort?