És molt fàcil desacreditar els antitaurins en base a alguns comentaris fora de tò d'alguns d'ells..... El que passa és que no teniu mé arguments per a desacreditar-mos... Quan s'acabi aquesta barbaritat, també s'acabaràn els accidents... Lo més fàcil és aficar a tothom dins el mateix sac!!!!!!!1

Veig que tenc un club de fans ,he, he. És molt bon senyal. Ara esper una reposta amb arguments ben exposats i en un to civilitzat. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac.

Veig que tenc un club de fans ,he, he. És molt bon senyal. Ara esper una reposta amb arguments ben exposats i en un to civilitzat. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac.

Indirectament el toro es el causant de plagues de mosques. Mirau les seves buines! Seguint el silogisme, un torero es un insecticida preventiu. O no?

Es toro, com a gran mamífer, es troba biològicament molt més a prop de naltros que des insectes i no causa es perjudicis que causen ses mosques o es moscards o curiosament un altre mamífer com ses rates. Si es fabriquen insecticides i raticides però no toricides per alguna cosa serà. Matar un toro i, sobretot, torturant-lo de manera sàdica tant pes qui ho fa com pes qui ho veu i en gaudeix, és més a prop moralment de matar una persona que de matar una mosca, per exemple. I això que es diu, en sentit figurat però cosa hi haurà, que hi ha gent que és incapaç de matar una mosca També es diu que qui no vol pols que no vaja a s'era i veim com es torero va a s'era i sap perfectament a què s'exposa, mentre que es toro, en canvi, el duen obligat a s'era, com duien altre temps sa gent an es Campament de Formentera, a Cuelgamuros o a Mauthausen Només em queda per dir que estic d'acord amb "forastera", Sa Paparra i especialment amb Ligeia, que exposa molt bé es seus arguments

Cony, no he llegit l'article d'en Sion, em fa vessa, però em vull afegir a la festa. Estic segur que com sempre pixa fora de test. Propòs declarar en Sion hereu putatiu de don Baltasar i regalar-li una entrada a la plaça de toros d'Inca o de Muro de per vida. Fins i tot seria interessant fer-lo actuar de "monosabio".

I quans de cavallets no han patit i mort damunt l'arena? I aquests no compten? Quan en Primo de Rivera va ordenar que els posassin el pitrall protector, quasi va haver-hi una sublevacio. També volien cavalls morts o malferits! Qui demanaria avui en dia que els tornassin a llevar el pitrall? Pobres braus i pobres cavalls! Un gran contrassentit és que gent que és religiosa (els mateixos toreros), no tenguin en compte que segons les Escriptures està totalment prohibit maltractar un animal.

Em sorprèn sincerament que un diari com aquest publiqui un article de tan baix nivell periodístic. Per molt que me'l miri no veig que sigui adequat a res més elevat que una conversa en un bar: tòpic, demagògic, intel•lectualment pobre i absolutament simplista. Ridiculitzar els qui no opinen com vós és un recurs ben baix i que demostra una manca considerable de bon gust i, encara més greu, d'arguments. L'exemple de la mosca és un dels més ridículs que he sentit mai i n'he sentit de ben estúpids. Si això és el millor que el vostre sarcasme pot produir, potser no estau a l'alçada de publicar articles en un diari. Els antitaurins defensam els drets dels animals, però el que ens repugna més de tota la història no és el sacrifici de l'animal sinó el fet que la seva agonia es converteixi en espectacle. No de bades els defensors de la “festa” emprau termes abstractes com “art” i “tradició” per a intentar justificar aquest macabre ritual, conscients que és del tot injustificable mitjançant arguments racionals. I és que, tenint en compte els principis d'una societat moderna i civilitzada, aquest espectacle és del tot injustificable des d'un punt de vista intel•lectual i moral. Així ho han entès la majoria d'estats, que han anat aprovant lleis per a la protecció dels animals, i que han sacrificat algunes tradicions bàrbares incompatibles amb el segle XXI. Però anem a les acusacions de sadisme que, paradoxalment, dedicau als defensors dels animals. En primer lloc, he de confessar que detest visceralment les curses de braus. Així i tot –i em sap greu desmuntar la caricatura de l'antitaurí que tan barroerament heu pintat-, mai no m'he dedicat a contemplar com un bou esquinça la carn d'un torero. Si en fos testimoni accidental –tenc el costum de canviar de canal-, en cap cas no em produiria cap mena de plaer una escena semblant. Detest la violència. Vós, en canvi, no podeu dir el mateix, ja que és evident que obteniu alguna mena de satisfacció (no gosaré aventurar de quin tipus) del fet de contemplar la llarga tortura i la lenta agonia del bou. La sang és part essencial de l'espectacle i del seu encant, no? Com també ho és el perill (tot i ser relativament fals) a què s'exposa el torero. És curiós que us preocupi tant el benestar d'un home al qual pagau perquè arrisqui la seva vida, o almenys els seus testicles. Sempre he tengut la sensació que aquest risc és part del “morbo” que desperta l'espectacle. Un cop més ens trobam amb la paradoxa del botxí que acusa la víctima (aliats de la víctima en aquest cas) dels seus propis crims. Com els nacionalistes espanyols entestats en acusar els catalanistes de nazis i feixistes. És una actitud absurda i, fins i tot, cínica. Dit això, faré una confessió. Si bé mai no he gaudit de la sang vessada pel torero, he de reconèixer que no m'inspira la més mínima compassió, com no me l'inspiraria un conductor que per fer-se el milhomes circula a 200 km/h i assassina un pobre peató que creuava el carrer. Fixau-vos que som generosa amb l'exemple: el conductor peca d'imbecilitat i comet el crim per imprudència però sense premeditació, cosa que no podem dir a favor del torero. Si un només posa en perill la pròpia vida, compatiré la víctima, però si la seva imprudència suposa el patiment o la mort d'altres éssers vius, aleshores la compassió que m'inspira minvarà considerablement. Ningú no ha obligat el torero a torturar el bou i vull pensar que té prou capacitat intel•lectual per a ser conscient del risc que això implica. És una decisió personal lliure, sigui amb la finalitat de demostrar un arcaic i malentès concepte de virilitat (qui sap si nascut d'alguna inseguretat sexual), sigui per motius purament materialistes. En fi, supòs que entendreu que les persones adultes han de ser capaces d'assumir els riscos que lliurement han pres i atenir-se a les conseqüències que se'n deriven. El bou, en canvi –i aquesta és la diferència que no semblau haver captat- no ha triat ser torturat i sacrificat públicament per a satisfer no sé quins instints primitius i sàdics dels humans. Per tant ell sí que és digne de compassió. I com que no pot demanar clemència, nosaltres prenem la paraula en nom seu i denunciam el que ens sembla injustificable i innaceptable. En fi, la meva sensibilitat i el meu concepte de cultura són a anys llum de la vostra posició i, per tant, les nostres postures són irreconciliables. No intent convèncer ningú, perquè no hi ha cap racionalitat possible en la defensa d'un acte de crueltat gratuïta. No entenc que ningú pugui veure art o festa en el que passa en una plaça de toros. Només hi veig actes denigrants, no tan sols per als animals, sinó també per al públic. Com va dir, si no m'equivoc, J. José Millas en un article: “Cada vez que un toro muere en la arena, algo muere también en el alma del espectador”.

Sr Comes:pura demagogia; q. te a veure matar una mosca, amb una reunio-espectacle de sang i patiment?.-No pensava q. fora voste capaç de escriure aquestes bajanades=Li ho dic ben sincerament.-Toni P

Segons aquest jordi de ses olives, què se suposa que hem de fer a casa? Menjar-nos la cussa amb patates o amollar-la damunt la plaça de Cort?