Segons com es miri, efectivament, tot és política. Afortunadament, però, no de tot se n'encarrega la política tal com l'entenem habitualment, per més que en aquesta qüestió coincideixin els règims autoritaris i s'hi acostin cada dia més els democràtics en la seva majoria: les dictadures, per mitjà dels aparells de l'Estat; els altres, mitjançant el control de l'Estat pel mercat. D'aquests darrers podríem esperar, en principi, que no ficassin el nas en aquells llocs dels quals no poden treure profit, però també val a dir que cada dia descobreixen nous indrets de la privacitat susceptibles de ser explotats per la iniciativa empresarial. Al principi de cada nova envestida, sempre troben el camí preparat per l'esnobisme i el luxe. Però aviat, no saps com, la persona corrent es troba engrunada en noves necessitats que no pot satisfer per ella sola.
A pesar de l'avanç en l'ocupació de l'Estat per part de l'empresa privada, cada dia augmenta en volum i en pes -també en contaminació- la presència de la política a les nostres vides. Podríem dir-ho d'una altra manera, diríem que la informació que ens assetja està cada dia més saturada de política.
Lamentablement, aquest fet no comporta avanços en el debat rigorós com a eina per aprofundir en l'anàlisi de la realitat i afinar en les estratègies per millorar-la. El volum ocupat per la política en la informació no vol dir que estiguem cada dia més ben informats, sinó més atordits, més atupats per l'esforç ininterromput de processar tant de material com els mitjans aboquen sense pietat ni mica de consideració en els nostres sentits i en el nostre enteniment. La informació no l'entenem ja com un dret, tenim assumit que és un producte que els seus fabricants i els distribuïdors procuren de fer com més atractiu millor, independentment de la seva qualitat. Ja hi ha programes d'entreteniment afamat que inclouen la política com a material per als seus xous, amb la participació de professionals que gaudien d'una certa reputació. I aquesta sembla la tendència, afegir al reality apartats de política, que es regeixen per les mateixes normes del gènere: l'escàndol, el renou, la procacitat, els crits... com a estil de relacionar-se els uns amb els altres i intercanviar punts de vista i, sobretot, insults.
Com a resultat de tot plegat, l'augment d'informació política va acompanyat d'una sensible rebaixa de pedagogia. Cada dia són més eficaces les tàctiques per fabricar uns materials informatius que ja duen incorporat el mecanisme per impedir que el consumidor els transformi en coneixement. En aquest sentit, s'ha assolit la perfecció, o hi estam ben encaminats. Ara mateix, treure profit real de la informació exigeix un grau d'atenció comparable al que havíem d'esmerçar, durant la dictadura, a la tasca d'allò que en dèiem llegir entre línies. Ara es tracta de trobar l'agulla en el paller.
