Avui juga Espanya

Passa estirat pel carrer Major el batle nou d'Inca. Ni s'atura ara a cercar el joc d'olles del banc ni l'aturen els vianants com feien amb el batle d'abans.

Entre altres coses, perquè el centre de la ciutat és ocupat d'immigrants: negrets d'uniforme d'escola de pagament en els darrers dies del curs, romaneses endiumenjades, magrebins amb gel·laba asseguts a un banc, sud-americans camaleònics si no xerren, més negres africans i esburbats i, aquesta primavera rebent moltes musulmanes de vel, tantes fins a fer-se notar talment que anessin amb nicab, conduint el cotxet amb els nous inquers que han infantat. Passa el batle nou desapercebut, mentre el batle vell, a fora vila, es deu dedicar al que predicà sobre tarima el dia de la presentació del llibre sobre la seva figura i paisanatge: a estimar la seva dona. Que no és poc, com apuntava un col·lega conservador assitent a l'acte.

Fa estona no veuen passar, camí de missa primera o de sortida, el pare Soler, oncle de l'expresident, amb sotana. Però hi ha ball de faldilles a la diòcesi pel que s'aireja als papers del correu, que publica, un dia sí i l'altre també, moviments de casulles i randetes. Un no sap si en consonància amb els temps de la guerra de religions que torna o per contradir l'acudit d'El Roto que en boca femenina deia "ara que ens hem alliberat de les sotanes, arriben els imams amb gel·laba". Fa molts d'anys na Papallona va treure de l'església d'Algaida un grapat d'al·lotes de Campos que feien una passejada en bicicleta per no dur vel. En donaren compte a l'Ajuntament. I hi va haver estirades i conseqüències l'estiu del trenta-sis. Tornen.

Per si no ho sabíeu, però, avui juga Espanya. I els alemanys diuen que no volen pagar la festa d'aquests anys passats.