Israel és la terra promesa dels jueus. Tots els jueus perseguits durant mil·lennis tenen allí el seu país. Això, com sabem, no els garanteix la tranquil·litat a l'interior de les seves fronteres ni unes relacions exteriors plàcides; Israel és un estat condemnat a mort per molts dels seus veïns, estats islàmics que tenen entre els seus projectes de futur acabar amb Israel d'una vegada per totes. Israel -mai ho recordarem prou- és una democràcia, l'única d'aquella zona del món, tan plena d'autocràcies i de tiranies infames que practiquen les pitjors formes d'opressió contra la llibertat d'opinió, contra els drets de les dones o contra qualsevol tipus de dissidència.

Una de les coses que combaten els països veïns d'Israel és la sexualitat lliure. A l'Iran, l'actriu pornogràfica Aylar Dianati Lie (nascuda a Teheran l'any 1984) està condemnada a mort i no pot tornar al seu país. Si hi torna serà dilapidada, tal com ho va ser, l'any 2001, una altra actriu iraniana d'aquest ram; per anar contra la Xaria va ser enterrada fins a les aixelles i li van tirar pedres fins a matar-la. Per Internet corren alguns vídeos de la bella Aylar Dianati Lie exercint una sexualitat desaforada, molt alegre o múltiple, tot i que ara ha deixat el sexe filmat i es dedica a la cançó lleugera, amb molt d'èxit a Noruega, pel que veig.

Una cosa que tampoc no suporten els estats islàmics és l'homosexualitat, la qual també és perseguida a les totes: a molts d'aquests estats s'aproven lleis per perseguir-la, i estableixen condemnes contra els infractors: fuetades, anys de presó, fins i tot la cadena perpètua. Només a Israel -oasi de tolerància enmig de la infàmia de l'Orient Mitjà- els homosexuals poden establir unions estables sense ser perseguits; allà -ai!- tenen més drets que els homosexuals d'Espanya. A Israel els homosexuals poden adoptar: no només adoptar un fill de l'altre membre de la parella, sinó altres al·lots. Com veiem, Israel té una legislació més 'progressista' que Espanya, on els homosexuals no tenen altra feina que 'boicotejar' la participació d'homosexuals israelians a la desfilada de Madrid, tot per l'assumpte de l'assalt de l'exèrcit israelià a la flotilla.

Aquesta mena de boicots són grotescs i fastigosos. Fixeu-vos que no se'ls demana, als homosexuals israelians, el seu parer en aquest assumpte: la seva nacionalitat israeliana els condemna tot d'una. Dins un grup socialment discriminat s'exerceix una altra forma de discriminació. Els homosexuals espanyols, tan pretesament tolerants, ho poden suportar tot menys la nacionalitat israeliana: els discriminats discriminen.

El filòsof francès Alain Finkielkraut ha detectat el mecanisme: en nom de l'antiracisme (com que els jueus són suposadament racistes) es practica un nou racisme contra els jueus. Així, ara ha tornat a sortir el justicier de torn: el director de cinema Ken Loach ha demanat que les pel·lícules israelianes no s'exhibeixen en els festivals internacionals. Loach podria donar feina a Aylar Dianati Lie, a veure si deixa de dir collonades.