Escoltar els majors

Entre la miríada d'objectius invisibles de la memòria històrica s'amaga també la saviesa i la virtut de la senectut. El memorialista inicia el seu camí amb un treball de camp, escoltant, entrevistant i recollint testimonis viscuts en temps crítics, en períodes que sobrevenien galopant a uns altres d'utopia i d'idealisme. Amb l'actual situació de xoc i d'esfondrament social escoltar els majors i recuperar la seva fortalesa com a principal virtut de superació convendria que es posàs entre els objectius troncals d'aquest màster d'adaptació que occident està fent, amb alguns traumes.

Caritas Mallorca ha publicat, recentment, la memòria 2009, amb el lema 'Oberts a la realitat, treballam per transformar-la'. Parlam d'una institució que ha anat sumant crèdit i legitimitat social precisament perquè ha analitzat en profunditat la societat i mai no ha volgut amagar tot allò de desagradable que contenien les nostres societats. Caritas té una forma de ser i ens ha ensenyat a treballar socialment, sense desenfocar el punt de mira. Per això ara Caritas té més solvència encara.

Perquè Caritas ha enriquit i implementat la sensibilitat social dels illencs, fent sonar les alarmes només quan calia, fent de despertador quan era necessari i corregint tendències que obligatòriament conduien la nostra societat contra les roques. Ara sabem que Caritas tenia raó amb les seves anàlisis, ara hem pres consciència de la necessitat de disposar de mediacions d'aquesta alçada, precisament perquè Caritas també ens recorda els sostres del model de societat vigent fins fa poc, coneix en profunditat les nostres febleses socials i ens ajuda a estar atents davant amenaces que sovint emergeixen de l'interior mateix.

Els majors tornen a tenir un paper essencial, precisament perquè, en conjunt, encara conserven intacte el magatzem cultural de l'austeritat i mantenen algunes de les fortaleses que han fet del nostre país un exemple de tenacitat i de risc. Com se suposa, els nostres majors tampoc no són el paradigma de la transparència i la previsibilitat, però són un patró dels equilibris que individualment i col·lectivament convé mantenir per poder plantar cara als moments especialment durs.

Els majors disposen de models i fórmules que encara conserven força suficient per prenir-ne exemple i per estudiar-ne sortides esperançadores. Allò que ens han ensenyat sempre els nostres majors, allò que forma l'inventari de la cultura popular dels doblers, de l'estalvi i de la despesa continuen vives i conserven encara punts que val la pena restaurar i tornar a posar en valor. Durant les darreres dècades hem desitjat que els nostres majors ho passassin bé, els hem organitzat sortides, els hem facilitat programes i els hem proporcionat mitjans per gaudir també en proporció al nivell de consum i d'oci de la societat del benestar.

Aquest cicle possiblement ha acabat i n'iniciam un altre en el qual haurem d'atorgar als majors aquell paper de senadors i de consellers que ens ajudin a recuperar el sentit i el contingut dels tresors de l'avior, reconeixent que el seu principal do ha estat i és la forma com han viscut i com ens han ensenyat a viure, fent de la discreció, el silenci i la rutina els principals referents d'èxit. Així en els moments bons, però també en aquells en els quals l'adversitat asumia el protagonisme.