La possibilitat d'utilitzar les narracions breus com a recurs per a l'ensenyament-aprenentatge és quasi infinita. És una tècnica motivadora molt utilitzada a infantil i que va disminuint el seu ús a mesura que l'alumnat avança cursos a primària, quan es comencen a treballar les novel·les adequades a l'edat, i es torna a recuperar aquest gènere a batxillerat, quan es tracta la literatura en general. Els contes permeten esser contats, llegits i escrits. Escriure contes i fer llibrets amb ells motiva molt l'alumnat; és molt profitós i divertit modificar-los: es poden canviar els animals per persones o a l'inrevés, es pot canviar el final, es pot fer que algun personatge canviï el seu caràcter o la personalitat pel d'un altre, canviar detalls d'un conte, modificar l'ordre cronològic dels fets, intercanviar personatges de diferents contes, afegir personatges, canviar la persona en què es narra el conte, etc.
Sobre si s'han de treballar els contes que ens indiquen les editorials o quins, Elisabet Abeyà, a un excel·lent article, Reflexions sobre els contes a l'escola, ens explica: "Cal una reflexió sobre quins són els contes bàsics que els infants haurien de saber, perquè no els manquin elements per entendre alguns referents de la nostra cultura. I cal també que al llarg de tots els seus anys d'escola obligatòria hagin sentit algun conte o rondalla de cada un dels tipus classificats. Per exemple: contes acumulatius, rondalles meravelloses, contes de riure...". Per tant, aquí és molt important que es contin i s'escoltin contes en català, i per poder-ne triar aquí teniu unes quantes pàgines web: http://www.totcontes.com/, http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/contes/ i les rondalles mallorquines, en CD, que reparteix de franc dBalears durant els mesos de maig i juny.
