El Cosme Sans de més magisteri

Cosme Sans és un meu amic. L'estima mútua ve de lluny, de molt endins en el temps i en el cor, i, és clar, voldria que anés enfora, molt enfora i que, mantenint-nos plegats, perforés el calendari llargament. Just ara li ha estat lliurada la Medalla d'Or de la federació de societats filatèliques de les Illes Balears. Per tant, el maridatge de totes dues circumstàncies -amistança d'acer i guardó daurat- m'animen avui a esbombar el seu nom i els seus mèrits en aquesta columna.

Ho faig talment com si la meva prosa -modesta però gens mecanicista- pogués actuar com a segona medalla, metàfora dels elogis expressats de punta a punta de l'arxipèlag. El detall precís, però, rau en el fet que li han reconegut, no ja les seves fabuloses col·lecciones de l'afició als segells, sinó, marcadament, la feina ingent, solitària, perseverant, dels tallers filatèlics per a infants i adolescents que dirigeix a la vila natal d'Alaior. Són un model de saviesa, pedagogia i transmissió de cultura que han assolit renom arreu de l'Espanya filatèlica. Hi ha en ell algun llampec d'ésser magistral, en el sentit químic del mot pur. Potser és una qualitat que li pervé de la seva simultània dimensió d'artista pintor. És un dels nostres més grans dibuixants del panorama insular. Miraré d'argumentar-vos-ho.

I bé: ¿us heu fixat mai com són els ullastres, les sivines, els pins o les alzines dels boscos orantibus -vull dir inclinats- de Menorca? Heu reparat en la textura seca i retorçada, d'un blanc salí, que mostren les escorces d'aquests arbres? Teniu en el cap la imatge exacta de les fulles que pengen de cada una de les espècies arbòries que us esment, llurs perfils i els tons de verds que les caracteritzen? I de les barques adormides sobre les aigües del litoral, ¿en guardau un record precís?

¿Com es balancegen en mar, ho sabeu? Si la resposta a les meves preguntes és afirmativa, haureu còmodament entrat en la convicció que l'obra artística de Cosme Sans és d'un perfeccionisme admirable; que és un transsumpte acurat i detallista de la identitat paisatgística de Menorca. Si, en canvi, responeu que no, que no coneixeu ni la jeia del nostre mar litoral ni la plàstica de la terra prima i sovint erma, no tindré per a vosaltres altra recomanació que dir-vos que Menorca, en efecte, és com apareix reflectida en l'obra de Cosme Sans.

Així de simple, així d'incontrovertible. Entre Cosme Sans i Menorca, s'hi ha format una sintonia tan acurada i de tants anys d'observació i de recreació -fins i tot una estima vivíssima- que ha portat l'autor a convertir-se en el dibuixant a carbó per excel·lència de l'illa. La seva és l'especialitat, sí, del dibuix, que és alguna cosa semblant a una orfebreria de microscopi transmigrada a les arts plàstiques. A la vegada, Menorca es mostra davant l'ull observador de Cosme Sans amb una esplendor intensa, que fa que els mils detalls estètics de l'illa prenguin força i omplin, un rere l'altre, els centenars de quadres, apunts i làmines que l'artista du emplenats al llarg de la seva vida.

Va néixer el 6 de novembre de 1932. No fruí a penes de cap formació escolar. Però, en canvi, s'ha forjat un caràcter enèrgic, decidit, molt tenaç i valent, i açò li ha permès de superar tants i terribles obstacles com ha hagut de sortejar en aquest món irònic i imperfecte. La seva mateixa limitació física a l'hora de caminar ha actuat, en ell, d'esperó poderós per tal d'evitar de veure's endarrerit, o simplement absort i parat, lamentant-se de la seva mala sort. No, ben al contrari.

Tot ho ha enfrontat: la misèria que va patir la seva generació; la manca de possibilitats que tant aclaparà els menorquins anteriors al progrés industrial: una generació sense estudis, sense formació -sovint ni la primària sencera-, sense recursos bàsics en tots els aspectes. Cosme Sans també s'ha hagut d'envalentir a la desgràcia d'una greu lesió en una extremitat inferior.

Però, açò no obstant, ha traçat una ruta vital desada del plany continu, del lament etern i improductiu, emocionalment eixorc. De les limitacions, li han brollat, no un, sinó molts magisteris; i, naturalment, en el dia es dedica a recollir ors.