Felipe de Borbón va donar la benvinguda als futbolistes de la selecció espanyola a la concentració de Las Rozas. Ha estat la primera personalitat a fer-ho, però no serà l'única. Hi haurà més d'un ministre que cercarà un buit a l'agenda per anar a saludar-los. I Zapatero, imagineu-vos!, té penques de participar en l'anunci de Cruzcampo per tal de compartir pantalla amb ells. Allò que no farà serà avançar-los que fan part del sector de rendes altes, el que algun dia, no se sap quan, haurà de pagar més imposts. De cap manera...!
En uns moments d'incertesa, amb la borsa en depressió contínua i frau Merkel sense perdre de vista les oscil·lacions de l'euro, l'orgull col·lectiu únicament pot refugiar-se i prendre embranzida en la crònica sentimental. L'èpica esportiva en forma part, dels sentiments. I el serial rosa, també. Telecinco ha començat l'enregistrament de la història d'amor dels Prínceps d'Astúries sota la direcció de Joaquim Oristrell, un especialista en comèdia romàntica.
La història comença amb el distanciament entre Felipe i Eva Sannum, i no sé per què tinc la impressió que la noruega ballarà amb el paper menys airós de la pel·lícula. Amaia Salamanca farà de Letizia i Fernando Gil, de Príncep. I els Reis seran Marisa Paredes i Juanjo Puigcorbé. S'emetrà prest, probablement el mes de setembre, cosa que ens fa pensar que ni Sofia de Grècia tindrà temps de censurar o modificar escenes. Si Sabino Fernández Campos, tan meticulós amb les intimitats de la monarquia, aixequés el cap...!
Força malament han d'estar les coses en general, perquè la Corona accepti donar una mà al govern socialista, encara que haurà pesat, en la decisió, l'error d'Alfonso XIII: va desentendre's del neguit del carrer i sense saber com va trobar-se camí de Cartagena i, de Cartagena, a l'exili. Els problemes, ara, són per a Oristrell, que, tocant a estètica, ha posat el llistó de la família reial molt alt. Amaia Salamanca és una bellesa. I Marisa Paredes continua essent una dona de bandera.
Així que les actrius encarregades de representar les infantes Elena i Cristina hauran d'ésser guapes de debò, en cap cas s'admetrà que siguin d'un gènere passador. En fi, ja se'n sortirà, Oristrell. Entre la minisèrie d'amor ensucrat i el Mundial, s'ha d'aconseguir que els ciutadans se sentin tan orgullosos d'ésser espanyols que no puguin minvar-los la moral els problemes domèstics derivats de la nefasta situació econòmica. Felipe y Letizia, que així es titularà el culebrot reial, té l'èxit garantit.
La selecció espanyola...? En el darrer Mundial va fracassar, tot i la visita prèvia a la basílica de l'Apòstol Santiago, amb Raúl al capdavant, totalment decebedora. Potser, en aquesta edició, s'haurien d'encomanar a la Moreneta, al cap i a la fi, entre els seleccionats, predominen els catalans, cosa que suposa l'aportació més valuosa de Catalunya a la governabilitat d'Espanya d'ençà que Cambó tenia a sou alguns intel·lectuals a terres de França perquè fessin feines d'espionatge a favor de Franco. En qualsevol cas, els futbolistes de "la roja" (res de la roja: "la roja", en castellà) són els més cotitzats del món.
De manera que si portessin la Copa a Madrid, i en tenen possibilitats, la crisi econòmica i laboral passaria a segon terme. I el govern podria procedir sense gaire dificultat a la reforma laboral o a la rebaixa de tots els sous, sobretot del dels més necessitats. Ben segur que en arribar el juny l'apallissada (i mai escarmentada) família socialista omplirà les esglésies de ciris.
El Govern deixa passar els dies de depressió pensant que Espanya guanyarà. Però, si perd, serà el caos. Amb la selecció vençuda i amb el volcà de nom impronunciable escopint pedres a l'espai aeri, l'estiu pot fer-se insuportable. I l'èxit garantit de la història d'amor reial serà com una única bombeta encesa a una casa a les fosques. Farà llum, però no esvairà les tenebres. Zapatero no tindrà més remei que convocar eleccions.
Futbol i amor
27/05/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En català seria la vermella.
No sigueu dolents, Just, Incaut i Andorrà. I el prestigi d'Espanya una (de moment) gran (si la comparam amb Andorra) i lliure (com a mínim més que l'Afghanistan), que no val més que aqueixa misèria que han de donar als jugadors de futbol si aconsegueixen la victòria? Au, no sigueu tacanys. Si els imposts creixents us obliguen a suprimir les postres, a dur les sabates foradades uns quants mesos més, i a fer les vacances en casa, no us queixeu: apel·lau al vostre patriotisme i feis amb gust aqueixs sacrificis. Amb temps i palla d'ordi maduren les nesples, i també maduraran les solucions per a la crisi, i amb un poc de sort no hauran d'arribar, els nostres governants, a haver de posar més imposts als pobres futbolistes i altres exitosos professionals d'altres esports, que si posseeixen molts de millons se'ls tenen ben guanyats, no com molts d'obrers victimistes que perden temps queixant-se i no els ret tant la feina, amb la qual cosa perjudiquen el respectable patró que ha de fer mil càbales per a poder-los pagar el jornal. A cadascú allò que és seu, però sobretot als rics i poderosos. Els pobres ja estam acostumats a patir, i a un que es nega, no li ve a cent pams d'aigua.
Que ens costa la selecció espanyola ? Que retallin el pressupost immediatament enlloc de retallar despeses socials. I tanmateix no és la meva selecció perquè ara per ara la única selecció catalana legal és la d'Andorra. Per això som fidel al futbol andorrà lluny dels designis de les autonomies provincianes franquistes.
El Príncep hauria de fer de petit príncep perquè té la butxaca ben plena d'euros però buida de sensibilitat.Però el que fa és fotografiar-se amb el esportistes famosos i provocar tota la resta de creadors i d'artistes i, fins i tot, el poble en general. S'ha de potenciar la cultura de qualitat i no la de masses, que ja està prou promocionada per la incultura general.
550.000 euros rebrà cada jugador si guanyen el mundial. Esper que no guanyin ni un partit.