La crisi, la inseguretat i la improvisació

Un dels majors enemics de l'economia és la incertesa. No saber com anirà. Perquè, així, no hi ha qui s'arrisqui. I incertesa és allò que s'observa entorn de les mesures que el Govern de l'Estat hauria d'aplicar per superar la crisi. Hi hauríem de veure llum. I, potser també per la nostra situació d'inseguretat, hi veiem fum. Vivim temps d'ajusts. L'atenció dels mitjans, i de prou persones, està en la política econòmica del Govern de l'Estat. I tot són especulacions.

L'únic de segur és la primera mesura que el Govern va decidir per superar la crisi: retallar el sou als funcionaris. La segona fou anunciada sense concretar-la. Ara rodola per un camí sinuós: la reforma del mercat laboral. I no se sap com acabarà. Certament, és una mesura complicada. Perquè ara ja no és tan simple com criminalitzar un segment de persones que es té agafades pel coll, els funcionaris. La situació és ben diferent. Potser per això, respecte de l'acord sobre el mercat laboral, el Govern no ha presentat cap proposta.

El possible acord s'ha deixat en mans dels sindicats i la patronal, per corroborar, potser, que no l'aconseguiran. Ningú mai no vol pagar els plats romputs, sobretot si la trencadissa la iniciaren d'altres. Així, el Govern observa l'envit des de la graderia. Diuen que aquesta setmana és cabdal, ja que el Govern fixà finals de maig com a termini definitiu. I, és clar, ja hi som. Però ningú no sap què proposarà el Govern, si és que proposa res.

De moment, un capitost sindical, Ignasi Fernández Toxo, ja ha insinuat en unes declaracions que el Govern de l'Estat no ha estat capaç de presentar cap proposta concreta. Aviat ho sabrem. I podrem comprovar si de veritat s'agafa el brau per les banyes. Més fum trobam en la tercera mesura. Diuen que per acontentar l'esquerra, els iniciadors de globus sonda del Govern l'han llençada: incrementar els impostos als rics. ZP, lògicament, còmplice de la jugada, hi ha assentit. Però, qui són els rics? A partir de quin sou anual o de quin patrimoni una persona avui és rica? Tornam a comptar amb les consegüents especulacions.

De fet, sembla ser que, segons el Govern autonòmic, ara els rics tornaran a ser part dels funcionaris, els de més alt nivell, si fem cas de la notícia que s'incrementarà l'impost als qui cobrin una nòmina superior a uns 53.000 euros anuals. És clar que estam parlant de salaris en blanc. Per això fa riure. Perquè, tal com deia el benvolgut expresident Cañellas, a les Illes tots ens coneixem. I aquí, de blancs, n'hi ha prou pocs. Gairebé sempre els mateixos.

De manera que, probablement, aquells a qui han abaixat el 7%, veuran, a més, com a la propera declaració de renda se'ls acabarà d'escurar les butxaques. Si és que queda alguna cosa, després de l'increment de preus que provocaran els altres impostos. La següent especulació és si es tornarà a posar en marxa l'impost de patrimoni. ¿S'hi seguirà el model francès (l'impost de solidaritat de les grans fortunes, amb béns valorats en més de 750.000 €)? No es diu. Tot, suposicions. Allò cert i segur és que s'ha de canviar de marc fiscal.

Des de mitjan anys noranta, a poc a poc, amb la complicitat de tots els partits, contemplem com s'ha anat desmuntat. Per això, en part, la crisi, així com ens ha agafat el bou, al cap i a la fi és conseqüència de les polítiques passades d'aquest país. Les inicià el PP, amb les rebaixes d'impostos. I, de fet, les continuà el PSOE.

De manera que ja s'han hagut de tornar enrere les rebaixes fiscals promeses abans de les eleccions del 2008. Avui, no comptam amb un marc fiscal estable prou clar. I ni la població ni els agents econòmics, ara, no saben cap on es tira. En resum, no podem negar que no s'hagi actuat. Perquè, certament, s'ha fet. Però la sensació és d'un regust tardà i forçat. Poca previsió. No hi ha guió. Tot, hora per hora. I ens convindria percebre la sensació que comptam amb uns dirigents que no improvisen i que són capaços de portar-nos a bon port. Per això, s'asserenin. Frenin els exabruptes. Canviïn. Expliquin més.