Educació i crisi

És ben coneguda la versatilitat de la gent ben formada a l'hora d'adaptar-se a les vicissituds del mercat laboral. I això és encara més bo de constatar en temps de crisi. Qui sàpiga fer més coses i més ben fetes serà el darrer que botirà de l'empresa i el primer a tornar-se a col·locar en haver perdut la feina. I això és així per diversos motius. Per començar, una persona amb més formació, a més a més de poder optar al lloc de feina per al qual es troba preparat, també ho pot fer a llocs de rang inferior dins el mateix ofici, o en altres oficis similars on pugui aplicar els seus coneixements, la qual cosa li proporciona un ventall de possibilitats més gran. En segon lloc, els empresaris el que volen és guanyar doblers i saben que un treballador capaç de fer més coses és més rendible que un que en sap fer menys, perquè ofereix més productivitat i més capacitat d'adaptació a les diferents situacions laborals. I en tercer lloc, qui sap fer coses que no sap fer la resta pot arribar a ser imprescindible per al bon funcionament de l'empresa.

Diuen els economistes que un dels problemes més greus de l'economia de l'Estat espanyol és la baixa productivitat. Aquí un treballador necessita més temps i consumeix més energia per fer-ho que a la majoria dels altres estats de la Unió Europea. La causa n'és, sobretot, el baix nivell de formació i la manca d'inversions en optimització de recursos. Si a això afegim que els ingressos d'un treballador també depenen dels seus estudis, resulta evident la necessitat d'un bon sistema educatiu i una formació permanent adequada per pal·liar els efectes de les crisis conjunturals i evitar o almenys minimitzar els de les estructurals.

Com que tot això és de domini públic, aquests dos darrers anys s'ha produït un fort increment de la demanda de cursos de formació, tant reglada com no reglada. Molts dels treballadors que han quedat desocupats aprofiten el temps lliure per millorar en el seu ofici, aprendre'n un altre o, simplement, treure's aquell títol que no es varen treure en el seu moment. Les distintes administracions en competències educatives i formatives tenen l'obligació d'estar a l'altura de les cirscumstàncies i incrementar l'oferta de cursos fins a poder satisfer la demanda. D'aquesta manera contribuiran a l'augment de la formació dels treballadors i, per tant, els facilitaran el reingrés en el mercat laboral, o l'assoliment de millors condicions tan aviat com la situació econòmica ho permeti, o fins i tot els permetrà l'autoocupació. Fins i tot redundarà en un increment de la productivitat.

Per tant, de cap de les maneres la retallada pressupostària que es vol aplicar no hauria d'afectar l'educació ni la formació ara, precisament, que hi ha més necessitat que mai d'augmentar l'oferta i la qualitat de l'ensenyament per poder donar resposta a tots aquells que es volen formar. Per això és una mala notícia que la Universitat de les Illes Balears pretengui eliminar alguns estudis i posar numerus clausus a d'altres, ja que això aniria justament en la direcció contrària d'allò que necessita actualment la nostra societat. Cal que la universitat i les autoritats educatives reflexionin sobre les conseqüències que tendrà una mesura tan equivocada com aquesta i que facin un esforç per tal d'evitar-ho, perquè en lloc de treure'ns de la crisi ens hi poden enfonsar encara més.