El paquet de mesures posat en marxa pel Govern espanyol ha obtengut respostes diferenciades. Els col·lectius més afectats (els funcionaris, els treballadors, els pensionistes, una part de la patronal afectada per la reducció de la inversió pública) han expressat el seu disgust. En canvi el món de la gran empresa, de les finances i el pensament econòmic oficial ha assenyalat la necessitat de les mesures però sempre apuntant-ne el caràcter tardà i, a la vegada, insuficient. És a dir, estam davant unes mesures que es perceben com a necessàries, d'una manera o d'altra, però que a ningú no acaben d'agradar. Alguns les analitzen com a injustes (en tant que descansen sobre la part baixa i mitjana de la societat) i altres les qualifiquen d'insuficients (perquè saben com seran d'implacables els mercats amb el deute públic).
Amb tot i això, a la fi ha aparegut un paquet de mesures i una posició definida del Govern. Aquest fet cal celebrar-lo. Perquè una de les coses que més ha debilitat la imatge pública del president Zapatero ha estat la seva vacil·lació, la manca d'una anàlisi clara dels fets econòmics i la priorització de la imatge sobre els continguts reals de les polítiques (el darrer episodi d'aquest teatre sense rumb conegut ha estat la cimera de la UE amb el Mercosur). Per dur una bona direcció cal saber primer cap a on volem anar. És per això que, ens agradin o no, les mesures anunciades almenys contenen una proposta de política econòmica i transmeten un missatge clar a la societat.
S'han acabat les alegries. Estam a punt de començar la crisi de bon de veres. De fet, allò que ha fet el Govern ha estat dotar-se d'unes mesures que sacrifiquen les polítiques d'estímul en benefici de salvaguardar la caixa pública. Els efectes de tot això sobre l'economia real s'hauran de veure en el pròxim futur, però sembla que conduiran a una major retracció. En aquest trajecte que tot just començam hi ha nombrosos perills a l'aguait. El pitjor de tots és l'efecte de l'especulació dels mercats financers, allò que se sol anomenar com la "volatilitat" dels mercats. Un perill que els mateixos estats amb les seves mesures desreguladores i privatitzadores han fomentat molt.
L'any 2007, quan encara els polítics repetien per tot arreu allò de "España va bien" i no volien veure els peus de fang de l'expansió econòmica, es va produir un fenomen curiós. De cop i volta els mercats financers es varen girar cap al sector alimentari (ja sabien de la caiguda imminent dels valors immobiliaris i borsaris) i en pocs mesos aconseguiren doblar i triplicar els preus dels aliments més bàsics per a la població mundial. Els negocis milionaris d'aquesta operació especulativa provocaren un enorme augment de la fam en el món, passant d'uns 800 milions d'afamegats a més de 1.200 milions. Els especuladors aprofitaren l'efecte psicològic dels milions d'hectàrees de conreu dedicades a produir biocombustibles per provocar el pànic alimentari i arribaren a culpar els xinesos i els indis de ser molts i menjar massa. Aquesta acció dels "mercats" va provocar uns efectes letals sobre la població. L'assalt dels mercats a les economies europees és un perill real. Perquè, fins i tot amb les mesures extremadament ortodoxes que s'han imposat a Zapatero des del FMI i la UE, en qualsevol moment es pot dur a terme una operació d'asfíxia financera de l'Estat espanyol (com d'altres estats europeus) que posi en evidència la debilitat de la zona euro i de tot l'engranatge institucional europeu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'enriquiren sabent conscientment que sa gent anava a passar més fam ("...arribaren a culpar els xinesos i els indis de ser molts i menjar massa..."). Ara record com es cinema de Hollywood sovent fa alard que es americans tiren es menjar i, per exemple, rara vegada quan algú en alguna pel·lícula es posa a cuinar no acaba amb sa peça de carn (o de peix o d'allò que siga) cremada. Però sa culpa, ja sabem, la tenen es des tercer món per ser molts i menjar massa
Cada setmana llegesc els articles de Mateu Morro i sempre m'ajuden a entendre una mica més aquest món tan complicat que ens toca viure. Gràcies.