Vaig observar, ahir diumenge, l'Estadi Balear ple d'afeccionats i no vaig poder evitar que, per motius que després diré, em recordàs el Camp Nou. També vaig recordar que un dels grans obsequis que la vida m'ha ofert és poder sopar més de dos vespres quan estudiava a València amb tres grans historiadors catalans. Eren Jordi Nadal, Ernest Lluch i Jaume Torras. Sopaven al col·legi major Lluís Vives. Ells eren professors de la Universitat de València i jo, un jove estudiant de medicina, afeccionat també, ai!, a moltes altres matèries.
En el transcurs d'aquests sopars i les seves sobretaules, m'ensenyaren moltes coses. Una d'elles era la funció -la funció representativa i integradora- dels distints jugadors del Barça d'aquell temps. En Pujolet ho feia amb la petita burgesia catalana, amb el botiguer de tota la vida; Gensana, amb el pagès català, de Lleida; Miqueli i Gallego, amb els xarnegos; Benítez i Eulogio Martínez, amb els sudacas; Cruyff, amb els de voluntat europea; Reixac i Marcial, amb l'anomenada gauche divine, etc.
En l'Atlètic Balears passa i ha de passar un fenomen semblant. Vàrem jugar amb cinc negres, un xueta, un canari i la resta, mallorquins -de Palma o de la part forana- normalitzats o en procés de normalització. No sé si les autoritats -Antich, Armengol, Calvo i Socias- que, crec que per primera vegada -a la fi-, visitaven l'Estadi Balear varen poder copsar així com Déu mana, i veient l'alienació, una clara evidència: que si a les Illes Balears hi ha un equip que representa i integra les minories racials, confessionals i lingüístiques, aquest no és altre que l'Atlètic, l'equip que també personifica, com és ben sabut, la legalitat republicana. Si, com he dit abans, l'Estadi Balear em va recordar en entrar-hi el Camp Nou, fou per una raó ben clara: no hi vaig veure cap bandera espanyolista ni cap botifarra a la llotja. La megafonia de l'Estadi Balear sonava afortunadament en català ben nostrat.
Ara, quan escric aquestes línies, estic a punt de partir cap a Son Pardo a veure el Gran Premi Nacional. Sé que allà trobaré alguns amics que em diran el de sempre: que la paraula "Nacional" no els acaba d'agradar, que l'hauríem de canviar. Jo els diré, crec, que amb aquesta crisi no podem fer molts de canvis; que, per ventura, n'hi hauria prou de fer-hi un petit afegitó: si ho voleu, entre parèntesis, PPCC. Gran Premi Nacional (PPCC), quedaria. En trobaré més d'un que no hi tendrà res en contra. Segur.
Cinc negres, un xueta, un canari i quatre indígenes
17/05/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
126 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb aquesta falta de respecte, aquest JO NO SOM ESPANYOL fa un bon favor no sent espanyol als que sí se senten germàns dels aragonesos, dels navarros, dels asturians... I mentrestant, Saramago i molts portuguesos volent ser espanyols i d'una nova gran Iberia... En fi. Quina contradicció i quina vergonya!
Bona nit bé.. vos dire que no som historiador.. per tant el que jo digui no pot tenir molt de valor científic, és una opinió i prou. Només et diré que l'holocaust nazi és un fet històric que (amb lamentables i escasses excepcions) ningú no nega. La imposició del castellà es va produir, es veritat, fa uns 300 anys. Igual que l'anglès als Estats Units, el Francès a Camerún o el català a Mallorca. Tots els estats cerquen instruments de cohesió i la llengua n'és un (de fet, és un instrument utilitzat als Països Catalans avui en dia, per tant qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra). Jo faig una aposta amb voltros catalibanistas: el dia en que la llengua no es tracti com un aspecte exclusivament polític i discriminador, el dia que no s'acusi als castellanoparlants d'esser fatxes només per parlar en castellà, ja veuràs com molta més gent es posarà a xerrar "sa nostra llengua". El dia en que un participant en un foro s'abstengui d'anomenar "historiador gonelleta" a un altre participant perque té una opinió diferent, potser podrem iniciar un veritable diáleg. Som mallorquins no catalans.. collons.. Sempre bons mallorquins mai mallorquins renegats i venuts Catalunya -- --Agrupació de patriotes mallorquins amb dos collons
Pensau-ho bé. Esser gonella IMPLICA fer el ridícul davant el teu poble i ser neta culs dels espanyols que ens roben la nostra identitat .. sou uns gonelles i els catalans de Mallorca ens aixecarem i lluitarem fins a deslliurar-nos de tanta beneitura gonellera. Sempre bons mallorquins catalans mai gonelles espanyols. Agrupació de patriotes catalans dels països catalans.
Tienes toda la razón Toni "Mosca" o quizas Conxa, de hablar tanto de los xuetes, y el catalán, sería mucho mejor que hicierais los comentarios en el artículo de hoy sobre el descarrilamiento del tren, porque según parece, esta vez los responsables del desastre son los del Pacte de Progres. O sea, los amiguitos de la mayoría de foristas de ste periódico.
En Pep Gonella va ser un històric polemista a les cartes al director dels diaris. Fill de militar fatxa i mare botifarra. Ha picat a tots els platets de la dreta "nazional" (diu que escrivia discursos a n'en Matas) Són cul-i-merda amb n'Eduardo Inda i en Pedro Jeta (Trio los Inmundos) ... i ara està imputat per corrupció. Aquest individu és el símbol totèmic dels "gonellistes". Bona carta de presentació... I l'afer xueta deixa-ho estar. Ja s'hi entretenen en Mirando i els seus corifeus amb les seves "boutades"
Audhu bi Llah, au idò, de cap a l'Islam a tupar dones.
arruix, idò, safareix, ajub, mà (aigua), ca... paraules àrabs que perduren entre nosaltres... I encara en Tunis canten a Ibn Ganya al-Mayurqui
A l'anarquista "català" de Mallorca: la teva fanàtica ideologia, que tants de morts ha causat, no et permet de titllar de catalibans a la gent que escriu per aquí. Gent que no comparteix cap fanatisme totalitari company de viatge de l'anarquisme, com són el feixisme i el comunisme. I recordar-te que l'anarquisme mai ha lluitat per la causa del poble català, ans lo contrari; ha atemptat contra patritotes catalans, i ha lluitat al costat d'Espanya. Per lo tant, et pots guardar la fastigosa banderola anarquista per allà on et càpiga.RAUSS.
Pensau-ho bé. Esser gonella IMPLICA fer el ridícul davant el teu poble i ser neta culs dels espanyols que ens roben la nostra identitat .. sou uns gonelles i els catalans de Mallorca ens aixecarem i lluitarem fins a deslliurar-nos de tanta beneitura gonellera. Sempre bons mallorquins catalans mai gonelles espanyols. Agrupació de patriotes catalans dels països catalans.
Som un anarquista català de Mallorca i reconec quin és es meu poble i sa meva cultura.. però aquest article me pareix una puta merda asquerosa. És un escrit infantil que generalitza d'una forma extrema pretenent, mitjançat quatre exemples lingüístics, establir una diferència amb la forma de ser catalana i la (suposadament existent) cultura espanyola tot volent dir: noltros som millor perquè tenim aquestes expressions i ells són uns beneits, malvats, masclistes, etc... què és això i nosequè??? que passa que no hi ha catalans masclistes, racistes, possessius, incults i noseque més?? Els països catalans no són cap exemple de res, ja que aquí sa getn en general és com per tot: patriarcal i masclista, racista i pro-capitalista. No és espanya que va malament, sinó el món sencer. No volem la independència per separar-nos d'una suposada panda de garrulos, sinó per a que la nostra cultura no mori en mans d'un Estat capitalista que necessita homogeneitzar el seu territori d'actuació per afavorir el comerç i el consum. Pareixeu en Sabino Arana.. Fatxots!!!!!! Vós va bé aquest nom que us han posat encertadament de catalibans per realment sembleu talibans feixistes...