Fashion

Una vegada resoltes les necessitats més apressants, l'anomenat Estat del Benestar fa que la gent s'interessi pel luxe, el capritx, allò superflu, i l'estètica està de moda rabiosa. El bon aspecte exterior té a veure amb l'autoestima. Hi ha gent lletja a qui no importa ser-ho, i gent que viu permanentment amargada per la menor imperfecció que pugui veure's en un mirall. Hi ha, en definitiva, gent que s'agrada i gent que no s'agrada, i qui no s'agrada no té més que dues sortides: o acudeix a un psiquiatre perquè l'ensenyi a acceptar-se com és o acudeix a un expert en estètica perquè el deixi tal com li agradaria ser.

Així que, encara que es posi de pretext els altres, dient que allò desitjat és donar una bona imatge personal o professional, davant qui vol de debò estar bé és davant d'ella mateixa. El desig de ser bell persegueix en el fons l'èxit sexual, ja sigui directe o per eliminació de la competència, i està lligat ni més ni manco a l'instint de perpetuació de l'espècie, el més arrelat en els éssers vius. O sigui, que l'afany per estar guapo no és una frivolitat. La seguretat en si mateix i l'èxit en la relació amb el sexe complementari són dues coses molt serioses.

És clar que la frivolitat és inevitable, perquè sempre hi haurà qualcú que voldrà retocar-se el que sigui, no perquè li faci falta, sinó per no semblar menys que Déu sap qui. Aquest tipus de pacient és perillós, perquè les seves expectatives, o sigui, els seus desigs, són imprecisos i nebulosos, basats en la fantasia més que en la lògica, i per tant impossibles de satisfer.

Tant és així que en els últims anys s'ha detectat un augment de pacients addictes a qualsevol canvi estètic que puguin aplicar al seu cos o rostre per a millorar el seu aspecte. És el que ha anomenat el president de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, Dr. Julián Conejo-Mir, com la "síndrome de la dona fashion" -quin terme sexista!-, i que en realitat el que oculta és una dona politraumatitzada i addicta a tot tipus de canvis, com ara l'ús o, més bé, l'abús del bótox, tractaments de "peeling" continuats, liposuccions extremes, cirurgies múltiples, etc. Els especialistes de cada vegada veuen més dones d'aquest tipus, i malgrat que els tractaments als quals se sotmeten no són perjudicials per a la salut quan s'apliquen per separat i sota control facultatiu -proporcionen un aspecte saludable i fan més agradable la convivència amb els altres-, el problema apareix quan s'hi tornen addictes.

Així, l'ús repetitiu i sense control d'alguns cosmètics injectats pot provocar granulomes com a reacció a cos estrany, mentre que l'ús de bótox amb una freqüència més enllà de l'aconsellada pel professional a vegades pot provocar arítmies facials i inexpressivitat. La mesoteràpia pot provocar depressions de la pell si no es fa amb una tècnica adequada, mentre que les injeccions de vitamines poden facilitar l'aparició d'hematomes quan la concentració i la freqüència sobrepassa els límits.

Els tractaments d'exfoliació o "peeling" poden acabar socarrant la pell si són massa agressius i actuen més enllà de la capa còrnia. Mentre que l'interès per la pèrdua de pes en temps rècord pot provocar estries greus i una desestabilització de la dieta, amb una recidiva de l'excés de pes quasi assegurada. Es desaconsella l'ús abusiu dels "spas" o banys termals, ja que qui hi acudeix amb una freqüència excessiva pot desenvolupar una infecció cutània i de les fàneres per gèrmens patògens. A més, l'elevada temperatura de l'aigua afavoreix l'acumulació de bacteris de tot tipus i un risc major d'infecció per fongs.

Però així i tot, hi ha pacients que tenen les idees clares, saben el que volen i ho saben transmetre; o bé perquè el seu problema estètic és tan evident que no admet dubtes. En canvi n'hi ha d'altres que noten qualque cosa que no els agrada però que no saben què és o que són incapaços d'explicar-ho, i en aquests casos s'hauria de detectar què és el que falla per a poder posar-hi remei i no donar peu a l'addicció.

Per descomptat, això obliga el professional a tenir un criteri estètic sòlidament fundat, que li permeti avaluar el que es desvia de l'estètica ideal, però no d'un patró estàndard, sinó de l'ideal per a aquesta persona en concret, que pot ser molt distint del que necessita una altra, posant al seu abast tractaments eficaços que donin resposta a les seves necessitats i que allunyin la temptació de caure en addiccions.

La medicina ha anat canviant i aquests últims anys la innovació en tots els seus àmbits ha estat notòria. L'estètica, com a màxim exponent d'aquesta revolució, s'ha integrat en la pràctica quotidiana i l'interès dels professionals per estar a l'altura de les circumstàncies, ha sabut donar resposta a la gran demanda que els nostres ciutadans fan amb tot allò que representa una millora del seu atractiu.

Per tant, l'avanç continuat en el desenvolupament i l'ús de noves tècniques, obliga a una constant actualització d'aquests professionals de la salut que, de manera directa, són els encarregats d'aplicar-les a la població en general i a conèixer els riscs de la seva aplicació. Potser no hauríem de donar a l'estètica més importància de la que té. El preu que hem de pagar per aconseguir una bona imatge és, a vegades, excessiu. Però la societat juga molt fort amb tot allò que significa moda, triomf i sexe, i a més aquests conceptes no es poden deslligar fàcilment. Hem de ser conscients de les nostres limitacions i no caure en les desmesurades missives d'ostentació i poder.