L'Estatut que imposava la poligàmia, la zoofília, perseguia el castellà i estava tutelat per ETA

Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què tot el debat polític a l'Estat espanyol girava a l'entorn de la reforma de l'Estatut de Catalunya que, finalment, va aprovar el Parlament de Catalunya el 3 de novembre de 2005 i el ratificà la ciutadania el 18 de juny de 2006. En aquells moments, el Partit Popular i el seu entorn "intel·lectual" i mediàtic es varen fer un fart de dir mentides gravíssimes. Aleshores, hi va haver sectors socials que se les cregueren i també hi va haver gent que les vàrem denunciar.

Em sembla que pot resultar un exercici interessant sotmetre a la prova del cotó del pas del temps aquelles declaracions sobre les suposades perversions de l'Estatut. Si partim de la base que l'Estatut està en vigor des del 9 d'agost de 2006 i que, per tant, ja n'han passat gairebé quatre anys, fins el més incondicional i abnegat fan del PP podrà observar com allò que es va dir aleshores per part de dirigents conservadors no tan sols era mentida, sinó que eren barbaritats indignes de suposats servidors del bé comú.

Comencem per la idea que uneix més els espanyols després de l'odi racista contra els catalans: la ruptura d'Espanya. "Espanya s'enfronta amb un risc real de fractura nacional. Aquesta setmana probablement es farn les passes decisives per a un canvi de règim", afirmava José María Aznar el 18 de desembre de 2003. "l'Estatut cerca el desballestament d'Espanya", afirmava el mentider Àngel Acebes el maig de 2005. "La reforma de l'Estatut ha col·locat Catalunya en la situació de caos que va precedir la Guerra Civil", mantenia Aleix Vidal-Quadras el setembre de 2008.

Mariano Rajoy continua al capdavant del PP malgrat haver dit, l'octubre de 2005, que "si s'aprova aquesta norma, els polítics catalans podran decidir sobre el que passa a Jaén o a Zamora, sobre les seves finances, la seva sanitat, la seva educació i els seus drets, però les Corts Generals no podran decidir res de Catalunya". Rajoy demostrava idèntica traça en dibuixar la situació lingüística: "A Catalunya s'està fent amb el castellà el que en l'època de Franco es va fer amb el català", afirmava amb ben poca vergonya el "lider" peper.

Recordem també que la fundació presidida per Aznar, la FAES, l'octubre de 2005 va fer públic un informe sobre l'Estatut en el qual encara es poden llegir asseveracions com que el text signat pel rei d'Espanya "legalitza l'avortament mitjançant la perversió del llenguatge"; "ni tan sols en l'època de Mao i de la Revolució Cultural, quan tots els xinesos feien gimnàstica al mateix temps, no es varen atrevir a tant" i la facècia que "l'Estatut obre la porta a la poligàmia".

El perill que tenen els informes faesistes és que després hi ha gent, com ara un tal José García Domínguez que, entre tractament i tractament, es dediquen a escriure en un pamflet digital (sobresubvencionat, per cert, per Matas) coses com aquestes: "Perquè, una de dues: o els caps del cast i devot Pipo (Carbonell) implantaran la poligàmia o estan pensant en les bestioletes"; "si han de ser més de dos dels contraients en les "altres formes" d'"unió estable" i hi descartam la poligàmia, només ens queden les comunes zoofíliques."

I ara un altre clàssic del nacionalisme racista espanyol: els catalans es dediquen a robar.
L'octubre del 2005, Javier Arenas va tenir la barra de declarar que "la proposta de Catalunya suposarà un cost de milers de milions d'euros per a Andalusia i Chaves ho sap, perquè el que el sistema català planteja és trincar tota la tela de cop". I el seu partit es va gastar uns doblerets (abans que passàs l'home del sac Carod a furtar-los, se suposa) a posar falques radiofòniques que afirmaven: "Saps que ara les comunitats més pobres són les que donen doblers a les riques?".

I és clar, en aquesta antologia del disbarat no hi podien faltar les referències a l'altre gran tòtem unificador de l'espanyolisme: ETA. "El Govern vol fer un vestit a Carod i a Maragall que pugui servir també a ETA", va dir l'octubre de 2005 Javier Arenas. El novembre del mateix any, l'altre gran especialista en terrorisme, Jaime Mayor Oreja assegurava: "L'Estatut és fruit de la treva d'ETA a Catalunya". I encara afinava més el tir: "L'Estatut és fruit de la reunió de Carod amb ETA a Perpinyà". Malgrat que cadascú és com és, Acebes semblava que no es volia quedar curt: "ETA es converteix en el tutor de la reforma de l'Estatut de Catalunya", deia devers les mateixes dates.

I parlant de tutors, el tutor de Matas, Eduardo Zaplana, també s'afegia a la falla: "Som a la setmana de l'Estatut i en aquesta setmana ETA hi vol ser molt present". Quatre anys després que a Catalunya s'apliqui el nou Estatut, queda clar que tot allò va ser una campanya de manipulació i mentida orquestrada pel PP. O bé passa que avui Catalunya és governada per ETA, dominada per la poligàmia i la zoofília i els castellanoparlants han estat exterminats... i la majoria no ens n'hem assabentat.