La diada d'agricultura ecològica

La diada de l'agricultura ecològica "Som el que sembram" va arribar a la quarta edició, organitzada per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), amb el suport del Govern balear i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Porreres, el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica i l'Associació per la Conservació de les Varietats Locals.

La jornada va ser molt concorreguda, tant per expositors com per públic, i representà un èxit des de tots els punts de vista. Va ser una oportunitat perquè s'estableixi un contacte entre productors i consumidors i, d'aquesta manera, es faciliti la difusió d'aliments sans i de qualitat. La celebració de la mostra en el centre de Porreres va afavorir, amb l'ajut d'un dia primaveral, l'animació. Diverses activitats, exposicions i una oferta àmplia acabaren de reblar el clau. Alguns agricultors acabaren les existències abans del migdia i les vendes funcionaren bé. A poc a poc es confirmen les possibilitats d'aquest model agrari ecològic, respectuós amb el medi ambient i amb els cicles de la natura. Jornades com les de Porreres hi ajuden.

D'altra banda, les hectàrees dedicades al conreu ecològic van augmentant any rere any a les Illes Balears i surten nous agricultors interessats a iniciar la seva activitat en l'agricultura ecològica. En la situació econòmica en què vivim l'agricultura orgànica pot ser un interessant espai de creació d'activitat i d'ocupació. I, a més a més de generar una ocupació de qualitat, contribueix a la gestió del paisatge i a la producció d'aliments saludables. Aquesta triple realitat positiva -econòmica, ambiental i alimentària- demana un pla d'actuació que canalitzi els recursos disponibles i coordini les iniciatives, perquè amb poc es pot aconseguir molt.

El problema és la comercialització, com en la resta de sectors de l'agricultura i la ramaderia. La gran distribució alimentària, la majoritària, és encara bastant refractària a aquests aliments. Sense avançar en les diferents formes de comercialització directa es farà difícil aconseguir bons resultats econòmics. Ara bé, cada dia es troben noves fórmules de venda, com la distribució de paneres, la venda a domicili i a la pròpia finca ecològica, les botigues especialitzades i els mercats ecològics de poble, sense rebutjar els mercats alimentaris més convencionals. Tot plegat fa que aquesta agricultura de gran valor social s'obri camí gràcies a la qualitat i a uns preus que sovint no són gaire superiors als de l'agricultura convencional.

L'avantatge de l'agricultura ecològica és que ofereix als consumidors i als agricultors una plena seguretat de les característiques dels productes. El model dels consells reguladors, amb la participació de l'Administració, els tècnics, els productors, els elaboradors i els consumidors, s'ha demostrat eficient. Al contrari dels models de certificació privada, molt costosos i ineficients. Les perspectives de futur són positives i, amb això, s'obre una via cap a formes de veritable sobirania alimentària. Perquè l'agricultura ecològica, la de bon de veres, no és la que recorre milers de quilòmetres per dur-nos l'alimentació quotidiana, amb costos ambientals insostenibles; l'agricultura ecològica, per definició, és l'agricultura dels productors locals. Agricultura ecològica, agroecologia i sobirania alimentària són tres termes que estan de cada cop més lligats.