L'emoció de censura

Hi haurà moció de censura a Palma? Si voleu una resposta de font ben informada, no ho demaneu ni al president d'Unió Mallorquina ni al President del Partit Popular, que en saben més o menys tant com jo. Els que poden contestar són José María Rodríguez i els nadalistes de Palma, però tampoc n'estam traient gaire cosa que vagi més enllà de l'intermitent de l'acudit: ara sí, ara no. Són ells els que, com Matas, pronunciaran el fiat: faci's. Si aquesta eventualitat arriba, els presidents respectius ho faran venir bé perquè sembli que el partit autoritza i beneeix, i que tenen mil arguments que ho justifiquen: la inacció, l'actitud poc dialogant, i qui sap quins coverbos més.

El que hi ha, però, és això: s'anuncia una moció de censura orquestrada per l'exconseller que cridava a les vuit des del despatx i pels acòlits de l'aviador que no pot volar més enllà de les fronteres perquè s'ha deixat el passaport a les dependències policials. Com a signe de renovació i de regeneració dels dos partits profusament esquitxats pels casos de corrupció, aquesta operació de desallotjament d'Aina Calvo resulta insuperable.
N'hi ha motius programàtics, és clar: qui posa en dubte que hi ha un projecte alternatiu per a Palma! La ubicació del recinte firal, per exemple: un assumpte de vida i mort que està clar que justifica que la batlessa actual se n'hagi d'anar amb la seva proposta a una altra banda.

O els carrils bici: aixecar les Avingudes una altra vegada i tornar a l'automòbil, rei inqüestionable de la ciutat, el que els hippies de les bicicletes li varen voler prendre, també val una moció de censura. També hi ha qüestions de llengua, però finalment hauran de caure del programa alternatiu si hi ha d'haver acord: Unió Mallorquina ha de salvar l'honor nacionalista abans d'entregar Palma a la valencianització. Potser no hi hagi moció, finalment. És possible que l'operació, mentre els projectils ja són a la rampa de llançament, sigui avortada des de Génova, que no és una ciutat italiana ni una barriada de Palma sinó un carrer de Madrid. El PP de les corretges i dels vestits de Camps necessita un rentat de cara incompatible amb una moció de censura que podria ser mala d'explicar per Espanya. Potser això serà el que finalment determinarà el desenllaç d'aquesta historieta de suspens. Seria curiós: els militants d'UM que es poguessin sentir incòmodes o violentats per un pacte amb un PP que porta la bandera espanyola per peineta serien salvats in extremis per la mà de Mariano Rajoy.

Els membres de l'equip de govern de Cort, mentrestant, fan feina. Fan feina de la que toca: d'habitatge, d'urbanisme, de cultura, de mobilitat, de serveis socials. Els acusen d'actitud poc dialogant els mateixos que, quan formaven part del pacte, trencaven la disciplina de vot sense gaire problemes de consciència. Ells, però, van a la seva tasca. La consigna que repeteixen aquests dies és l'única possible: si la moció arriba, que ens agafi treballant.