Estadístiques (dolentes)

"Davant de la crisi, només queden les opcions de fer-se funcionari o autònom", presentaven al Comando actualitat (dimecres, a TVE1), com a conclusió feliç i pseudoimaginativa (i un punt simplificadora i reduccionista) de la crisi (clar que altres cadenes només donen l'opció, encara més trista, d'apuntar-se al Gran germà), gairebé a la mateixa hora que la vicepresidenta Salgado es negava a comentar, al Congrés, en directe als canals de notícies, les darreres xifres d'atur "perquè (encara) no són oficials" (ho seran avui: quin consol!).

Davant d'aquestes xifres tampoc no serveix ni de consol allò (atribuït a Ortega, atribució difícil de creure) que "les estadístiques són com els biquinis: revelen molt, però amaguen el millor". Paradoxalment (i no cal recórrer a Edgar Morin per recordar que l'economia deixa de ser-ho quan s'aïlla), la resposta a aquests problemes econòmics (amb la cara més visible a l'atur) està en les preguntes que han titulat alguns reportatges del mateix programa, Comando actualitat: "Som un país de bars?", "sempre estam de festa?". "El futbol ens torna bojos?", "aquest país no dorm mai?", "som un país de platja i paella?"...