Una carta de Flaubert a Sand (1871)

"Estimada mestra meva: Don resposta de seguida a les seves preguntes sobre el que m'afecta personalment. No. Els prussians no saquejaren ca meva. Robaren algunes cosetes sense importància, un necessaire, una làmina, pipes, en resum, no feren mal. Pel que fa al meu despatx, el respectaren. Jo havia soterrat una gran caixa plena de cartes i amagat les meves voluminoses notes sobre Sant Antoni. Ho vaig trobar tot intacte. El pitjor de la invasió, per mi, ha estat que la meva pobra mare sembla haver envellit devers deu anys. Quin canvi! No pot caminar tota sola i pateix una feblesa desesperant. És molt trist això de veure algú estimat com es degrada a poc a poc. I per no plorinyar més sobre les misèries públiques i sobre les meves, m'he llançat ferotgement i de bell nou sobre Sant Antoni, i si no hi ha cap entrebanc i el puc seguir al ritme actual l'hauré acabat el proper hivern. Veritablement tenc ganes de llegir-vos les seixanta pàgines que he escrit.

Quan es puguin refer les comunicacions per ferrocarril, veniu a veure'm alguns dies. Ja fa molt de temps que el vostre vell trovador vos espera. La vostra carta d'aquest matí m'ha omplert de tendresa. Quina bondat la vostra i quin immensa sort teniu! Jo no som com la majoria de la gent que sembla angoixar-se pels combats a París.
Em semblen més tolerables que la invasió. Perquè, després d'ella, no hi ha més desesperació possible, i una vegada més es prova el nostre embrutiment. 'Ah! Gràcies a Déu que els prussians són aquí!', ha estat el crit universal dels burgesos. Jo pos dins el mateix sac els senyors obrers i els que els tiren tots junts al riu. Per altra banda, tot tornarà al seu lloc i la situació ha d'esdevenir calmada. Ens convertirem en un país pla i industrial com Bèlgica. La desaparició de París, com a centre de govern, deixarà França sense color i destresa. No tendrà ja cor, ni centre, ni, crec jo, esperit...".

Qui això escrivia era Gustave Flaubert a una de les seves nombroses cartes dirigides a George Sand. El que Flaubert conta a la seva amiga fa referència a la guerra francoprussiana (1870-1871), un conflicte que, en el marc de la lluita plantejada per Bismarckper tal d'aconseguir la unitat alemanya sota l'hegemonia prussiana, es va dur a terme contra França. Napoleó III declarà la guerra a Prússia el 19 de juliol de 1870 després d'un conflicte diplomàtic a causa de la candidatura d'un Hozenzollen al tron d'Espanya, on Isabel II havia estat enderrocada per la Revolució del 68. La caiguda del Segon Imperi francès vingué després de les derrotes d'Alsàcia, Lorena i Sedan. Els esforços del govern de la Defensa Nacional dirigida per Gambetta no pogueren evitar les capitulacions de Metz, Strasbourg i París. El Tractat de Frankfurt consagrava la victòria de l'Imperi Alemany i la derrota de França, que perdia Alsàcia, llevat de Belfort, i una part de Lorena.