Et llegeixo el futur

Hem sentit a parlar molt de la problemàtica que les noves tecnologies imposen a la nostra privacitat. Les xarxes socials, els xats..., tot són portes perquè hi entri a tafanejar qui vulgui, podent arribar a saber coses de nosaltres mateixos que potser d'inici no estàvem disposats a voler ventejar. Ara, però, s'ha detectat una nova qüestió, derivada de la possessió de les nostres dades de consum i del joc amb l'estadística. Les empreses de targetes de crèdit s'han adonat que, llegint les nostres compres i despeses, poden arribar a saber el nostre futur amb una precisió que intimida. Es tracta, gràcies al creuament de dades que permeten els sistemes informàtics, d'adonar-se que, estadísticament, la persona que té un determinat patró de consum és propensa a seguir un full de ruta vital que potser no interessa -en qualitat de client- a les mateixes companyies.

La persona que es divorciarà, per exemple, és bastant probable que deixi de pagar les quotes i els interessos de la targeta; així, basta creuar estadísticament tots els morosos per adonar-se que rere d'ells hi ha una pauta de consum semblant. Així, també s'han adonat que la gent que compra determinats objectes, com per exemple detectors personals de monòxid de carboni, o coixins per fer més còmoda la cadira de l'oficina -gent delicada, fins i tot aprensiva- és bastant improbable que deixin de pagar les quotes. En canvi, els que compren oli de motor d'oferta a la benzinera, o passen la nit a bars de carretera amb alguna X al rètol és bastant probable que acabin sent mals clients.

Així, determinades adquisicions delaten que ens estem canviant de casa, una informació que serà de gran interès per a totes les empreses que ofereixin béns i serveis a la zona on arribem. D'aquesta manera, l'any passat, la companyia American Express va oferir 300 dòlars a molts dels seus titulars si es donaven de baixa de la targeta: aquella gent simplement havia caigut dins un patró de consum que estadísticament s'havia detectat que comporta un risc per a la l'empresa de crèdit.

Més enllà d'aquesta mena de negocis, hi ha moltes més empreses enderiades a descobrir qui som a partir dels nostres gusts i preferències. Una d'elles, Hunch -visiteu-ne la web-, és capaç d'endevinar les nostres inclinacions en multitud de temes, només que l'usuari n'hi digui algunes, per exemple, de literàries, musicals o cinematogràfiques. Estadísticament, descobreixen que la gent d'un determinat perfil de gustos segurament també gaudirà d'alguna cosa encara per ell desconeguda, per exemple un restaurant, una pel·lícula o el conjunt de ciutats que més els poden satisfer si viatgen a un país estranger.

Així, si t'agrada la dansa, és bastant probable que gaudeixis amb tal restaurant, amb tal escriptor, tal gust de gelat o amb tal marca d'automòbils, i que, si tens un gat, t'agradin aquests noms, etc. ¿És així? I l'usuari confirma o denega, generant més dades i afinant les descripcions de nous perfils. Els propietaris d'aquestes dades diuen que podran predir, amb un 90 % de probabilitats, el comportament de cada un de nosaltres.