Un adolescent de setze anys d'Arkansas acaba de dur la seva mare a la barra per mor que aquesta s'ha apropiat del seu compte de Facebook i, de passada, del seu correu electrònic, de tal manera que el jove ja no pot llegir els missatges que rep i, el que és pitjor, diu que la mare l'està difamant amb les coses que escriu sobre ell en el seu espai del web de la xarxa social. El fiscal que ha admès a tràmit la demanda opina que en aquest cas són d'aplicació les lleis de l'estat sobre l'assetjament (així, en general), les quals estableixen que una persona incorre en aquest il·lícit quan repetidament comet o participa en actes que alarmen o molesten seriosament una altra persona. Segons la denúncia interposada pel fill -que viu amb una padrina mentre s'aclareix el divorci dels pares-, en el decurs d'una visita que va fer a la mare, aquesta va aprofitar un moment en el qual va deixar una estona un ordinador amb la seva sessió de Facebook oberta per apropiar-se'n, tot modificant-li la contrasenya d'accés. Per la seva banda, la mare diu que es va preocupar i escandalitzar quan va començar a veure les coses que el seu fill explicava, entre les quals destaca que un vespre, i arran d'una discussió amb la seva al·lota, havia conduït, de tornada a casa, a més de cent cinquanta quilòmetres per hora (el límit està al voltant dels noranta quilòmetres). En conseqüència, va decidir exercir les seves responsabilitats maternals i, per començar, va blocar l'accés del fill a la xarxa social, això sí, sense tenir en compte que ultrapassava alguns límits que són els que donen base per a la demanda legal del fill, que, certament, no ajuda la dona en el plet de divorci que manté amb el pare de l'adolescent.
Només li faltava aquesta, al Facebook; per si no n'hi haguera prou amb les recances i temors que generen aquestes modernitats de les tecnologies digitals, ara hom hi podrà afegir altres perills no previstos. Si ara fa uns mesos deixar una sessió oberta del Facebook a un ordinador de la casa a la qual havia entrat a robar va servir per enxampar un lladre, ara el mateix descuit du camí d'enemistar de per vida una mare i un fill. No ens hauria de venir de nou que, d'aquí a poc, algú publicàs un tractat sobre la influència del Facebook en el deteriorament de les relacions maternofilials. De fet, ens hauríem pogut estalviar l'enrenou si aquest al·lotet hagués observat una de les normes més elementals sobre l'ús dels ordinadors, especialment d'aquells serveis que requereixen autenticació de l'usuari, com és no deixar cap sessió oberta quan t'apartis de l'ordinador, encara que només sigui un momentet. Tot això sense oblidar una altra de les precaucions més elementals que tots els usuaris d'aquestes xarxes socials haurien d'observar: per més restringit que estigui l'accés a un grup determinat, sempre hi pot haver algú "no desitjable" que ho llegeixi i, per consegüent, abans d'escriure segons quines coses, cal pensar-s'ho dues vegades. No és el mateix explicar aventures o pensaments a una colla d'amics cara a cara que fer el mateix en el Facebook, per més que ens garanteixin que només ho podran veure els teus "amics", és a dir, les persones que hom ha estipulat que les pot veure.
Tanmateix, de ben segur que observant aquestes dues normes de conducta elementals tampoc no n'hi haurà a bastament, especialment si es tracta d'aquesta casta de progenitors intrusius que ho volen saber tot dels seus fills adolescents i per això arriben a la bestiesa de voler ser "amics" dels seus fills, en cas que també siguin usuaris de la mateixa xarxa social. Dic que és una animalada perquè, ben igual que no participen -per més ganes que en tinguin- de les converses cara a cara que els adolescents mantenen entre ells, tampoc no tenen res a fer en les converses d'aquesta casta que puguin tenir a través d'internet. Això darrer, que no deixa de ser una obvietat molt elemental, entra en contradicció directa amb els consells d'alguns "experts" que, davant la preocupació mostrada per alguns pares davant les coses que puguin fer els seus fills a aquests llocs, recomanen acostar-s'hi i fer-se'n "amics", per així poder saber les coses que allà fan i diuen. Una cosa és recomanar -com he fet repetides vegades- que s'aprofitin les possibilitats que donen les tecnologies digitals com a punt de trobada entre generacions i una altra de ben diferent és convertir-les en un punt de topada, com han fet aquest fill i sa mare. Per acabar, i només per donar una idea de la rellevància del tema, el Google m'ha retornat més de cent milions d'enllaços quan li he demanat de noves amb els termes Facebook i mare (mother). És clar que no tots aquests enllaços tenen a veure amb els dos termes a la vegada, però les primeres pàgines van totes de la influència del Facebook en relacions mare/fill.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per cert, on diu "no em fem" hauria de dir "no en fem". Perdò. Llorenç
Hola Pere, A veure, no acab d'estar gaire d'acord amb això que dius que només "defens sense matisos els beneficis que aporta la xarxa", de fet aquest article justament parla de tot el contrari. En tot cas, intent fer veure que som nosaltres mateixos els que, tot sovint, no em fem un bon ús. Tanmateix, ja n'hi ha molts que es dediquen a parlar de "les contribucions negatives a la convivència". Algú n'ha de donar el contrapunt, francament i per exemple, estic cansat de veure ordinadors i demés estris informàtics al costat de pistoles, bombes i d'altres estris similars quan la policia engospa delinqüents: en aquests casos, ell missatge implícit no és gens subtil. En tot cas no oblidis que són articles d'opinió i no científics. Gràcies pel teu comentari (i per haver llegit l'article) Llorenç
Quina història més interessant!
Aquesta mare hauria fet millor prenent al fill les claus del cotxe, si no vol que se mati. Ara, això que li hagi fotut el compte al facebook, enhorabona per sa mare. Ja anirà més viu una altra vegada, aquest cap de fava! D'altra banda, la defensa sense matisos dels beneficis que aporta la xarxa, com sol fer l'admirable professor Valverde, sense ni parlar de possibles contribucions negatives a la convivència, comença a semblar-me molt poc objectiva. Poc científica, vaja.