La frase que dóna títol a aquest article és falsa. A més, és incorrecta: els que han sovintejat gramàtiques i llibres d'estil ja deuen haver identificat l'asterisc. Aplicant la norma que prohibeix la preposició davant la conjunció "que", hauríem d'haver escrit "Albert Pla s'oposa que es revisi la normativa", o bé, recorrent a una construcció que resulti menys forçada, "Albert Pla s'oposa a la revisió de la normativa". Quanta gent domina la norma de la caiguda de les preposicions davant la conjunció "que"? M'atreviria a dir que, llevat de filòlegs i correctors professionals, poquíssima. Hi ha punts de la normativa que encara fan travelar persones cultes, que llegeixen i escriuen molt i que ho fan en català, cosa que no ens hauria de semblar normal i que ens hauria de fer reflexionar sobre si és la normativa la que falla.
Extrec aquestes reflexions del llibre Això del català (amb un subtítol ben indicador de per on va la cosa: "Podem fer-ho més fàcil?"), d'Albert Pla Nualart, cap d'edició del diari Avui. La normativa actual, explica Pla, és massa sovint una barrera que s'interposa entre la llengua correcta i la llengua que el parlant percep com a pròpia i natural. Pompeu Fabra va fer una obra magnífica, però no va establir un dogma: ni la infal·libilitat ni la inflexibilitat no s'adiuen amb realitats seculars com la llengua i la gramàtica preceptiva. La normativa catalana actual, explica Pla, arrossega els llasts d'un excés d'essencialisme i de logicisme, i massa sovint resulta marcadament antiintuïtiva.
Vet aquí alguns altres punts de la normativa que contribueixen a aquest estat de coses: la incorrecció de l'article davant el pronom relatiu, el famós per/per a, les no menys cèlebres combinacions de pronoms febles i també (sorpresa!) el "lo" neutre. Per cert, Albert Pla explica que Francesc de Borja Moll ja dubtava que haguem de descartar el "lo" com a castellanisme, un fet que també recordam els que hem tengut Josep Antoni Grimalt de professor de català.
Albert Pla, per tant, proposa que es revisi la normativa. Convé advertir, per als que encara no han llegit el llibre, que ho fa des del patriotisme (m'atrevesc a utilitzar aquesta paraula perquè és la seva), és a dir, des de la reflexió sobre quina llengua hem de menester per guanyar la difícil batalla de la normalització, sobre quina llengua pot ser aquell desitjat element cohesionador d'una societat inevitablement mestissa. Ho fa, també, des del ple respecte a la normativa existent, des del convenciment de la necessitat que hi hagi una normativa, des d'un accentuat sentit del que és genuí i des de la voluntat de preservar el català de l'empobriment de la interferència.
Tots els que tenim una relació propera amb la llengua tenim les nostres preferències formades. A mi, un "hom", un "car" o un "àdhuc" se'm fan encarcarats. Un "per a" davant infinitiu o una combinació de pronoms "li ho" ja em comencen a sonar estranys. En canvi, reconec que si la normativa arribàs a donar per bons "L'assumpte del que parlam", "Renunciam a que la nova llei s'aprovi" o "Els hi demanam un favor", no podria llegir mai més una frase d'aquestes sense que em botàs aquell automatisme d'anar a cercar el bolígraf vermell. Albert Pla també en parla: l'avanç del català exigeix l'esforç de milions de persones que l'han d'aprendre, però també l'esforç de reflexió i d'adaptació dels que s'han guanyat la posició de posseïdors del bolígraf vermell.
*Albert Pla s'oposa a que es revisi la normativa
09/04/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La nostra llengua i cultura, la catalana, només pot defensar-se de l'enorme pressió de l'espanyol i de la cultura espanyola amb unes mesures d'estímul, suport i protecció aplicades amb un seny i una intel·ligència que, de moment, no hi són més que circumstancialment. Caparruts, els catalanoparlants aguantam el temporal que ve ja de segles. Tenim molt de mèrit.
Però a veure! I als castellanoparlants que no els costa accedir a la forma culta de la pròpia llengua? I als francesos? I als anglesos? Tant, o més que a nosaltres catalanoparlants. Tenim una llengua estàndard molt acceptable, una ortografia modèlica, i per tant, perquè hem de voler canviar res d'això? Tots els canvis en ortografia i gramàtica són traumàtics. Ens ha costat molt arribar a l'estat actual de llengua literària. Les simplificacions, al final, poden produir més conflictes que els que pretenen evitar. No volguem desbaratar allò que està prou bé, sinó aplicar-nos més en l'estudi.
Fem-ho més fàcil, adoptem totes les castellanades i que el açò del català se'n vagi a fer punyetes d'una vegada! Per desgràcia ni s'ha ensenyat bé la llengua catalana ni, en general, es vol fer el més mínim esforç per escriure (ep! i parlar) sense la influència nefasta de l'espanyol. I no es tracta de llurs i àdhucs, evidentment, que jo ja fa temps que no utilitz, però que tampoc no em molesten.
La causa i motiu del perquè el CATALÀ, la meva maltractada i dissortada llengua és a L'UVI,i es normalitza a L'UVI, no és degut a la rigidez o no de la norma, que també, sinó a la estúpida actitud nostre com a catalanoparlans mancats de convicció de la nostre identitat i al FILIBUSTERISME, d'uns altres "mallorquins" espanyolistes i colonielistes espanyols, fins i tot amb vocació? o ambició de governar a questa, també, dissortada terra
Aquests moments d'emergència que vivim no pareixen els millors per a revisar la normativa i fer-la "light". Això, si esqueia, s'hauria de començar a pensar de fer una vegada que hagi passat bastant de temps després de l'arribada a la normalitat i si la llengua fos fora de perill; cosa que, ara per ara, no sembla que sigui el cas. A més, llavors segur que moltes coses ja no sonarien estranyes: ja tenim l'experiència de sello/segell, busson/bústia, adiós/adéu, etc. Actualment som en temps difícils i ens fa falta molta disciplina i humilitat respecte de la normativa, molt d'estudi, molta de lectura i desfer-nos de la nefasta influència espanyola; això darrer en tots els sentits.