Què hem de fer amb Jaume Matas?

L'acte de contrició reclamat per pràcticament tota la resta dels partits polítics posaria -posarà?- el Partit Popular en una situació complicada. No ho seria si expulsant Jaume Matas -o acceptant-ne la baixa- es pogués pretendre que la presumpta corrupció -entesa en el sentit més orgànic del terme- s'ha extirpat. Com si l'expresident del partit i del Govern, exconseller d'economia i "especialista en economia conjuntural i hisenda pública" -una anotació clarivident en l'entrada al "Qui és qui a Mallorca" (1999) de l'aleshores ministre de Medi Ambient del Govern espanyol- fos "un militant més". Fa mesos que ho intenten, però sembla que la consigna no ha convençut ni tan sols aquells que algun dia hem cregut que la Mare de Déu nom Joana.

De l'altra banda, una hipotètica censura al ministre més maurista que ha generat la dreta espanyola implicaria posar en dubte tota l'obra de govern del PP des que Aznar va desnonar Cañellas a pesar del sentiment general del partit a les Balears. Matas ha estat sinònim d'eficàcia -això ningú no li ho podrà negar-, però s'ha destapat presumptament massa eficaç pels estàndards democràtics europeus. Si el PP balear no fos la sucursal de la matriu espanyola comandada per Rajoy, n'urgiria una refundació. En lloc d'això, i conscients que entrar en determinats processos afavoriria el partit espanyol de la i grega, s'ha optat per un canvi de lideratge amb carrosseria marratxinera i motor calvianer.

Un fórmula 1 de la política, vaja. L'eix liberal assenyat queda ben orfe, a Mallorca, atès que tot apunta que la refundació d'UM, plantejada obertament seguint els consells d'alguna altra formació nacional, serà una intervenció de xapa i pintura. Però els ciutadans poden estar ben tranquils: amb la que ha caigut, estam segurs que el carrosser no cobrarà res en negre. Què ha de fer, idò, el PP, amb Jaume Matas? Podem estendre la pregunta, considerant les diginitats que ha ostentat l'home: què hem de fer amb Jaume Matas? Amb el retrat del Consolat, les plaques en edificis públics, les fotos repartides arreu? Encara hi haurà qualcú que recordarà allò que els pobles tenen els dirigents que es mereixen. Sempre presumptament, és clar.