TW
0

Si agafau l'edició de despusahir del diari que tothom sap, hi veureu titulars com aquests: -Matas pagó con herencias en negro de su etapa de conseller de Hacienda; Matas declara que utilizó una 'hucha familiar' de dinero negro para costear sus gastos millonarios; Los Matas revelan en los 'pinchazos' su preocupación por la Sicav de Bancaja; Matas intenta dar una imagen serena en un día con menos 'show'; Matas, Matas, Matas, però el nom del PP, no hi surt per res.

En canvi, l'enquesta als lectors del mateix dia i del mateix diari demana: ¿Cree que los partidos mayoritarios deben llegar a acuerdos con UM ahora que no está Munar? Ben alerta a qüestionar per res, però, si cap partit debe llegar a acuerdos con el PP ahora que no está Matas. Així és que, quan hi ha brutors dins un partit espanyol, els brut és un individu concret; ara bé: si les brutors són dins un partit mallorquí, el brut és tot el partit.

Només aquest mateix esperit explica, al meu parer, que n'Antich fes botir tots els càrrecs d'UM, imputats o no, com si fossin uns apestats, en lloc de limitar-se a decantar dels càrrecs públics les persones imputades (fossin d'UM, del PSOE mateix, o del partit que fossin) i, un cop demostrada llur innocència si fos el cas, reincorporar-les-hi totd'una. Ben alerta. Els imputats del PSOE continuen amb el càrrec. No cal dir res pus.

Com més va més sospit que allò que emprenya de bon de veres d'UM no és la corrupció d'una part dels seus integrants sinó la seva simple existència. I això que, fins ara, UM no ha posat gaire condicions a l'hora de pactar més que les cadires. Què faria si en Melià arribava a aconseguir una nova UM amb un nord polític clar, favorable al màxim aprofundiment possible en cada moment en l'autogovern, i el partit arribava a posar condicions polítiques per formar governs municipals, insulars o el balear i tot? Es pot permetre el bipartidisme espanyol un àrbitre com aquest? No! De cap manera! Això seria massa per als dos grans partits nacionalistes espanyols, PP i PSOE.

Cap dels dos no es pot permetre un macolí a la sabata com aquest. Per això, davant el "perill" d'una nova UM regenerada i rearmada ideològicament, el nacionalisme espanyol s'ha estimat més fer via i aprofitar les suposades brutors de determinats membres seus i, amb l'excusa de la corrupció, ha provat de liquidar per sempre més la formació mallorquina. Ara és l'hora, han pensat. O ara o mai. Què ens convé més, per tant? La definitiva desaparició d'UM, o la seva regeneració moral i la mallorquinització política?

Sé cert que una UM regenerada -o una formació mallorquina de centre que la substituesqui- pot servir de via de fuita, de pont, de trampolí per a l'evolució d'aquell vot conservador que pensa més en la butxaca que no en cap pàtria (vot que ara va al PP) de cap a l'"àrbitre" que dic. Un àrbitre que, a més, podria frenar segons quines intencions del PP i del PSOE de desmantellar, de cop o tira-tira, la mica d'autonomia que tenim.