Welcome, Mr. Matas

Si algun lector és bomber, du els cabells curts i és jove, ja sap que no ha d'anar a París. Va ser Enric IV qui va dir allò de "Paris vaut bien une messe". Una missa i una conversió al catolicisme potser sí, però un error com el que va ser notícia el cap de setmana passat, segur que no. El pitjor, però, no va ser l'error: el pitjor és que només gràcies al Govern de la Generalitat de Catalunya varen poder tornar en poques hores a casa, tal com varen afirmar els mateixos bombers. L'Executiu de l'Estat s'ha cansant de dir durant anys que les comunitats autònomes no tenen legitimitat per fer política internacional, que no són interlocutors vàlids davant les institucions internacionals, que no poden obrir oficines a l'exterior... Una negativa per part de l'Estat que s'ha manifestat a través de declaracions i, també, a través de contenciosos i qüestions d'inconstitucionalitat. La primera va ser fa més de vint anys, quan el Govern basc obrí la seva primera oficina a l'estranger.

La qüestió és que les oficines a l'exterior que va implementar Carod Rovira, i que pretenen actuar com a ambaixades, s'han demostrat útils en aquesta ocasió i en moltes altres en què ciutadans, empresaris i emprenedors hi troben el suport suficient per aconseguir informació, facilitar tràmits, etc. Els qui havien de tornar de París ja ho han fet i el qui havia de venir dels Estats Units, també. Qui va dir que no vendria? Ha arribat i ha hagut d'anar a un pis -pobret- que no és seu(?). Qui va dir que tenia tantes propietats? El pis de Madrid és de Bartomeu Reus; la casa de la Colònia és de sa mare (sí ja ho sé, a un jubilat de 80 anys no li concedeixen crèdits hipotecaris a vint anys!, però tanmateix tothom -venedors i banc- devia entendre que qui ho comprava en realitat eren Maite Areal i Jaume Matas, no?). A més, la mare de l'expresident deu tenir la virtut de la multiplicació dels pans i els peixos, perquè paga per la hipoteca el doble del que cobra.

Si continuam amb les propietats de l'expresident, la dels Estat Units és de lloguer i per al palauet sembla que li varen fer bon preu. Res, que tothom exagera i que Jaume Matas té les mateixes propietats que la mitjana dels ciutadans de les Illes Balears. Qui hi ha que no tengui una casa al centre antic de Palma, una altra d'estiu a la Colònia, un pis a Madrid i una casa de lloguer als Estats Units? I qui no ha estat capaç de comprar tot això en quatre anys amb un sou de menys de 6.000 euros al mes? El que passa és que som uns envejosos que, a més, no ens sabem administrar, perquè si haguéssim estalviat una mica, segur que tendríem el mateix que Matas. És una llàstima que no trobàs per pagar la nova seu del Partit Popular i deixàs el seu partit amb un bon deute, però és clar que no podia estar en tot...

Avui arribarà amb un misser especialista en drets humans. Drets humans? Home, l'advocat ve per defensar Jaume Matas o per defensar els ciutadans que, durant quatre anys, varen veure retallats alguns dels seus drets? El que no sabem és si Antonio Alemany li farà, una vegada més, el discurs. Alemany és un antimallorquinista de soca-rel, redactor dels discursos de Matas, a raó de 4.000 euros cada mes i una subvenció de més d'un milió d'euros per al seu diari digital que, pràcticament, "xuclava" totes les notícies de les agències. Un gran fitxatge!!, vaja. Sigui com sigui, welcome Mr. Matas and good luck.